Pujol ens posa al mapa
Diuen que el cas Pujol li ha fet mal. Hi estic d'acord. Però l'afer és també una oportunitat com una catedral. No badem.
2 min.
Des que va esclatar el cas Pujol les informacions relacionades amb l'afer han corregut com la pólvora. Notícies contrastades es barregen amb rumors i opinió de tot pelatge. Alguns expliquen que fa anys que ho sabien. D'altres s'han quedat amb cara de moniato. Són pocs els que s'han quedat indiferents. I entre tot aquest enrenou, la marca Andorra a la corda fluixa.
Embolica que fa fort. El degoteig d'informació és continuat i cada vegada més enrevessat. Hi ha qui assegura que és la punta d'un gran iceberg i que si se segueix estirant del fil als dossiers dels magistrats s'hi afegiran noms de polítics espanyols de dretes i d'esquerres d'arreu d'Espanya. Del PP i el PSOE, vaja. I en aquest cas amb afers no vinculats amb Andorra. Més aviat connectats a través d'una xarxa d'abast internacional que durant anys ha fet i desfet amb els calés públics tapant-se els abusos els uns als altres. A la força els ciutadans estan cabrejats!
Però tornem a la marca Andorra. Diuen que el cas Pujol li ha fet mal. Hi estic d'acord. Des del país s'ha optat per la discreció en comptes de la propagació d'informació positiva. És una opció. En casos de comunicació de crisi, encertada. Però l'afer és també una oportunitat com una catedral. No badem.
Gràcies a en Pujol, moltes persones ens han posat al mapa. Encara hi ha qui ens confon amb un port franc com Melilla. Això sí, molts que no sabien ni on som han recordat que hi ha unes muntanyes que es diuen Pirineus. I que allà, just on comença l'Europa on no es xerra castellà, hi ha un petit país que es diu Andorra. L'oportunitat, doncs, està servida. El gruix de persones que ara saben que existim està receptiu a aprendre'n més. Els està molt bé saber que allà dalt en Pujol hi guarda diners. Així en poden fer llenya. Però també els crida la curiositat imaginar-se una escapada a la neu en un indret que els resulta exòtic i llunyà.
Aquests dies he fet pedagogia en aquest sentit pel sud de la península. No pas perquè tingui vocació de profeta, senzillament perquè la gent em demanava coses. I tret d'escassos exaltats que confonen Andorra amb una illa pirata, la majoria s'ha mostrat interessada en saber més d'un país que està de moda als quioscs espanyols.
Que parlin, encara que sigui malament, és sempre una oportunitat. Aprofitem-la.