Putin no es mulla

Que fàcil és saltar-se el protocol i jugar a ser infants de nou sota la pluja davant la mirada de mig món, devia pensar un president rus impàvid davant la manca d’educació que estava demostrant

Normalment en una final de qualsevol esport hi ha un clar vencedor i un clar derrotat. La glòria eterna davant la desfeta de tocar amb els dits la victòria final que ha de fer entrar als annals de la història. La del Mundial, però, va ser diferent. Els amants del futbol, i sobretot els que hi hem jugat, sabem com n’és de dolorós perdre una final, però també som conscients de la dificultat que representa poder arribar a jugar-ne una. Sigui del Mundial o del campionat regional. Les portades de diari de dilluns passat mostraven a la selecció francesa com l’autèntica guanyadora. Les fotografies eren protagonitzades en la seva totalitat pel moment d’aixecar la copa o la celebració d’algun dels quatre gols que van marcar a Croàcia. La final, però, va deixar tres altres fotografies que ben bé podrien guanyar algun premi. Ara que ha passat gairebé una setmana i ja no restem sota el bombardeig mundialista, prenen molt significat.

Alexei Nikolsky, fotògraf que acompanya a Vladimir Putin, va aconseguir la instantània de Manuel Macron celebrant el primer gol de la final, obra de Mario Mandžukić en pròpia porta. En la fotografia es veu un Macron sense americana però amb corbata i la camisa fins al canell, totalment eufòric aixecant un puny a l’aire. El protocol és pel Palau de l’Elisi, devia pensar. També es veu enfundada en la samarra de la seva selecció i posant-se les mans al cap a Kolinda Grabar-Kitarović, presidenta de Croàcia, mentre un Gianni Infantino també sense americana i les mànigues de la camisa arremangades, aplaudeix educadament el gol. Entre ells dos hi ha Vladimir Putin. Sense americana. Hermètic. Impassible. Es diu que el futbol no li agrada i menys si la seva estimada Rússia no participa en el matx.

La segona gran fotografia també la protagonitza Macron. Aquest cop és al vestidor d’una selecció francesa ja campiona del món. El president de França apareix al costat de Paul Pogba i ambdós fan el ja tradicional 'dub' del migcampista francès. Els dos tenen el cabell mullat perquè venen de la cerimònia d’entrega de trofeus, moment en què les pitjors pors d’Astèrix van fer-se realitat i el cel va caure sobre els seus caps en forma d’intensa pluja. Macron ja s’ha arremangat les mànigues de la camisa. Deixa veure una polsera amb els colors de la bandera francesa. La mirada a càmera denota l’alegria i la diversió de saber-se protagonista quan no ho hauria de ser. És més un aficionat en el moment de conèixer el seu ídol que no un president orgullós d’uns jugadors, per cert, dels quals 16 de 23 tenen almenys un pare nascut fora de França i dos venen del carib francès. Seguim guardant el protocol per altres ocasions. La hipocresia amb la immigració selectiva també.

Per últim, però no menys important, una fotografia que cronològicament està situada entre les dues anteriors. És el moment somiat per tots els jugadors des de petits. Quants cops devien haver-se adormit amb la imatge de la daurada successora del trofeu Jules Rimet elevant-se sobre els seus caps. Una tromba d’aigua va descarregar sobre l’estadi en l’instant què començava la cerimònia d’entrega de premis. Infantino, ja amb americana, feliçment mullat. Tot ha sortit bé per ell en aquest mundial. La presidenta de Croàcia, que encara vesteix la samarreta del seu país, abraça emocionada a Zatko Dalić, seleccionador croat. Macron també ha recuperat l’americana, però suporta la pluja amb un somriure de triomfador mentre espera els gladiadors que l’han fet el president guanyador del Mundial. Vladimir Putin, en canvi, és l’únic que estoicament està resguardat sota un paraigua. Que fàcil és saltar-se el protocol i jugar a ser infants de nou sota la pluja davant la mirada de mig món, devia pensar un president rus impàvid davant la manca d’educació que estava demostrant. Vladimir Putin no es mulla. Ni celebrant gols, ni sota la pluja.

Etiquetes