Qualitat de vida

Si l’arribada d’un bebè és un fet que canvia la vida de les persones, per què la societat no s’adapta a aquest canvi? No seria més fàcil que les mares i pares tinguessin un horari més flexible, per exemple?

Aquesta setmana ha estat notícia que Samantha Villar ha presentat un llibre i que ha declarat públicament que la maternitat deteriora la qualitat de vida. I clar, els defensors a ultrança de la maternitat s’han posat les mans al cap i l’han deixat com un drap brut. Tots sabem que passar nits sense dormir, tenir preocupacions infinites o anar a pediatres, per exemple, allarga la qualitat de vida i la millora... Però, de què parlem ... què és qualitat de vida?

Estimo el meu fill per sobre de tot en aquest món. Però estic d’acord amb la Samantha. Sí, tothom és conscient que tenir un bebè (o dos, o els que siguin), canvia la vida. Però, per què no es prenen mesures al respecte? Vull dir, que si l’arribada d’un bebè és un fet que canvia la vida de les persones, per què la societat no s’adapta a aquest canvi? No seria més fàcil que les mares i pares tinguessin un horari més flexible, per exemple? No seria millor que tots acceptéssim que els nens es posen malalts i que anar al pediatra és un fet normal? Potser amb petites accions, normalitzant la situació, s’ajudaria a aquest pares i mares que se’ls fa costa amunt la situació.

També és molt fàcil posar el crit al cel quan algú s’atreveix a dir el que pensa sobre aquesta situació. Ningú diu res quan arriba el cap de setmana i ‘encolomen’ els nens als avis, o perquè estiguin tranquils i no emprenyin, els donen la tauleta o el mòbil perquè callin. I els que desitgen que arribi el 9 de setembre perquè comenci l’escola. Doble moral. També hi ha els que es creuen bons pares perquè donen de tot als seus fills. I el que volen els nens és temps... que malauradament no en tenim. O si? Podem fer alguna cosa entre tots per donar una millor infància als nostres fills?  Què podem canviar?