Què hi ha darrere del millor restaurant del món?

Us explico com funciona aquest sarau i llanço una pregunta al sector gastronòmic d’Andorra

JOSEP LLUÍS TRABAL
JOSEP LLUÍS TRABAL BLOG GASTRONOMIA

És oficial, l’Osteria Francescana de Massimo Bottura és el millor restaurant del món. Aquest és el titular habitual, però, què hi ha darrere d’aquesta sentència? Ho és realment?

La realitat és que aquest extraordinari temple gastronòmic és el millor segons la llista The World’s 50 Best Restaurants que publica la revista britànica Restaurant. Un llistat que en els darrers anys s’ha fet tan mediàtic, que sembla una veritat absoluta. Però, sabeu com funciona? Com i qui vota? Què es valora?

Aquesta distinció va néixer l’any 2002 com a alternativa a les històriques estrelles Michelin i en plena explosió de la gastronomia com a punt d’interès a la cultura popular. En els inicis tot era una mica d’estar per casa però actualment és un 'show' molt professional i amb molts interessos al darrera.

Les votacions van a càrrec de l’Acadèmia The World’s 50 Best Restaurants, amb 1.040 persones amb dret a vot, un 34% de les quals són xefs i restauradors, un 33% crítics gastronòmics i un 33% reconeguts i viatjats gurmets. (No, jo no. No soc ni reconegut, ni gaire viatjat, però doneu-me temps.)

Els restaurants del món es divideixen en 26 regions i els votants han de votar per ordre 10 establiments, 6 de la seva regió i 4 de fora. Han d’haver-hi anat en els 18 mesos anteriors a la votació i cal que ho acreditin.

El que queda molt difús són els elements d’avaluació. Tot s’inclou en l’experiència personal del membre de l’acadèmia i el seu criteri.

Amb aquestes regles del joc es crea una marca potent, se li dona ressò mediàtic, i ja tenim una llista, restaurants guanyadors, i restaurants oblidats. I com sempre, gent que valora els premis i gent que els crítica.

La gastronomia és un món meravellós perquè ens fa sentir coses, però per això és també molt subjectiu i personal. Sentenciar que un restaurant o un plat és el millor del món, a mi, se’m fa complicat. Això sí, des del punt de vista mediàtic, és evident que els rànquings, les llistes i les competicions interessen i afavoreixen que el lector faci clic a un enllaç. Mireu els meus articles i hauré d’entonar el 'mea culpa' jo també.

Tot ajuda a fer divulgació del món gastronòmic i a augmentar l’interès de la gent però ens hauríem de prendre aquests premis i aquestes classificacions amb la credibilitat justa i una mica d’esportivitat. Dir-ho és fàcil, i fer-ho potser també pels que només som espectadors, però entenc que si tens 8 estrelles Michelin, com el Martin Berasategui, i no et fan ni cas, doncs t’enfadis una mica, i 'rajis'. A vegades quan treballes i t’esforces molt, que no et reconeguin, no s’encaixa bé.

Per acabar, i seguint aquest darrer raonament de les alegries i les enrabiades que ocasiona fer llistes i premis, disparo un tema a valorar pel sector a Andorra. Si és evident que fer 'cuiners/restaurant/plat de l’any' incrementa l’interès per la gastronomia, tindríem prou esportivitat a Andorra per organitzar alguna cosa? Sabent, és clar que algú perdrà. Aquí ho deixo, i si s’ha d’organitzar alguna cosa, compteu amb mi! Ah! El nom del premi no caldria discutir-ho gaire, oi?