Que nevi
Que nevi, que nevi i no pari de nevar, que en això no hi ha res a discutir, tenim les millors pistes del Pirineu de lluny, i de molt lluny! I els millors serveis.
Neva, neva i neva i no para de nevar. I fa vent, molt vent! Suposo que els nostres ancestres vivien així hivern rere hivern, i això feia que Andorra a més d’un lloc singular, fos un lloc que no despertés massa interès, i possiblement fos aquesta vida dificultosa i allunyada el que despertés poc interès per al Comte d’Urgell i no tingués cap problema en donar-ho al bisbe per assegurar-se, indulgent ell, una plaça al Cel, la resta és història sabuda i no cal perdre-hi temps en un article. El temps ens ha portat a ser singulars i en determinats moments de la història, no sempre, a saber aprofitar la nostra singularitat. Durant la postguerra civil espanyola vam saber treure profit de la no-fiscalitat andorrana per desenvolupar un comerç i una banca potents, hem sabut, des dels anys 60 del segle passat, treure profit de l’or blanc que cau del cel, com ho estem veient aquests dies, i que duri!
Però, neu a part, tinc la sensació que estem entrant en una espiral de singularitat negativa. El fet de ser singulars, especials, o una mica diferents, tot i ser molt iguals, als nostres veïns més propers ha deixat de ser una cosa positiva per ser un fet a perseguir, donant al país una imatge negativa i poc democràtica. Tampoc cal que m’estengui gaire en aquest punt, està tot dit i més que dit.
En fi, que nevi, que nevi i no pari de nevar, que en això no hi ha res a discutir, tenim les millors pistes del Pirineu de lluny, i de molt lluny! I els millors serveis. I la gent marxa contenta i amb ganes de tornar. Venen de tot arreu, a vegades no saben ben bé on són, ni quin tipus de país és Andorra, ni els motius pels quals és un estat, però venen i queden molt contents. I tornen i ens avaluen positivament. La meva experiència com a monitor d’esquí em diu que la gent que ve per primer cop marxa entusiasmada i constato que repeteixen gairebé sempre! Així que encara que estem uns dies aïllats, que nevi, nevi i no pari de nevar, perquè si no fos per la neu, què seria de nosaltres. Què nevi! Així sigui.
