Qüestió de coherència

Articles com aquest, sovint els escric aprofitant el temps que em proporciona un trajecte ferroviari que faig un cop per setmana, amb anada i tornada. Tinc comprovat que amb cotxe segurament tardaria una mica menys a fer el recorregut, tindria uns horaris una mica més flexibles i no hauria de patir per si els trens d’aquesta línia tan desprestigiada van amb retard, ja sigui per no fer salat al curset que faig o per arribar a l’hora a casa, cansat després d’un dia ben intens. També és cert que, d’alguna manera, amb el tren guanyo per a mi un temps que, si no, el volant me’l robaria. A més, penso que si tinc l’opció d’arribar a la destinació amb un servei de transport públic raonable, cal apostar-hi per qüestió de consciència de comunitat. És a dir, el tren circula igualment tant si l’agafo com si no. Però, si l’agafo, hi ha un cotxe menys contaminant i ocupant espai per transportar tan sols una persona. Sigui com sigui, per damunt de tot, l’escullo per què, malgrat les diverses amenaces de tancament i la deixadesa del govern espanyol, m’agrada que el meu territori encara conservi aquesta línia de tren tan històrica com singular. Ras i curt: si vull que segueixi havent-hi tren, trobo bàsic que hi hagi gent que el faci servir tant com pugui, començant per mi mateix, que n’optimitzi l’existència i en reivindiqui el bon funcionament. És qüestió de coherència.

De la mateixa manera, no dubto que som molts els que volem que tot allò que és nostre i que és singular segueixi existint i així ho reivindiquem. Però com molt sovint passa amb els desitjos, poques vegades es fan realitat si no fem allò que tenim a l’abast perquè es compleixin. Una recepta, aquesta, que podem aplicar a la pervivència de la nostra llengua.

Ben poca feina comporta començar les converses en català; ja som a temps de canviar d’idioma si no ens entenen. Tampoc ens robarà gaire estona configurar el navegador d’internet en català i això ens assegurarà que tots els webs disponibles en el nostre idioma se’ns hi presentin automàticament. Encara ric recordant una companya de feina que s’indignava en veure que la pàgina web de la Generalitat de Catalunya li sortia per defecte en castellà. No havia fet aquest pas! Quant d’esforç va costar tenir el sistema operatiu Windows i el programari d’ofimàtica disponible en català... Doncs per què, aquells que encara el teniu en castellà no opteu per la vostra opció lingüística? I això que tots aquests passos es poden superar amb ben pocs clics seguint les instruccions del web Catalanitzador.cat!

De la mateixa manera, per què no apliquem aquesta autoestima lingüística quan comprem productes? Hi ha molts articles amb els quals, adquirint-los, podem premiar ja no el compromís amb la llengua sinó el compliment de la legislació en matèria d’etiquetatge que hi ha a Catalunya en detriment a les firmes que se’l salten. De fet, fins hi tot hi ha diverses cadenes de supermercat que etiqueten els seus productes de marca blanca en català. I si no, encara queden botigues de tota la vida que venen producte de proximitat i/o a granel i ho fan en català. Tot això és igualment aplicable als serveis. La nostra companyia telefònica, a qui molts paguen rebuts astronòmics, respecta aquest signe de la nostra identitat personal que és la llengua? Ens hi atén? El nostre caixer automàtic ens parla en català? Llegim en català sempre que podem? Ens informem en aquest idioma?

Per escollir amb responsabilitat lingüística, a internet hi ha moltes eines que ens poden ajudar. Un exemple és l’aplicació per a mòbils CatalApp, en què els usuaris avaluen l’atenció lingüística dels comerços de tots els països catalans. Per a joguines, podem consultar aquest web, que com la CatalApp també és de la Plataforma per la llengua, o aquest altre del Consorci per a la normalització lingüística. També ens pot inspirar el baròmetre de l’associació de Webmàsters independents en català, de cultura i d’àmbits cívics, que ens detalla quines empreses tenen el web en el nostre idioma. O, alhora, pot ser útil fer una ullada a webs com el de la marca Benfet, d’empreses compromeses amb el territori. Per contra, ja no és possible consultar el portal de la campanya Consum estratègic, de l’Assemblea nacional catalana, tancada per gentilesa d’un jutjat barceloní, a instàncies de la patronal espanyola Foment del treball nacional.

Decidir a qui destinem els nostres diners és a les nostres mans, i val la pena invertir-los en algú que ens respecta com som. I, al marge de fomentar-ne l’ús, en definitiva, salvar la llengua té una recepta. I aquesta recepta és fer que la llengua sigui necessària. Si no la utilitzem, si no la triem, si no la consumim, no ho serà i ens instal·larem en una contradicció. És qüestió de coherència.