Quin espetec de dones!

Era la traducció espontània i planera de tots els articles sobre la paritat de gènere al Consell

Al bar de la Plaça del Poble, al racó, s’hi poden sentir –no cal escoltar perquè aquestes converses tenen un volum una mica alt- tertúlies molt interessants. Només hi ha homes. Hi he sentit cròniques de casaments il·lustres, anàlisis ben concentrades de l’activitat política i alguns comentaris futbolístics mentre llegeixen diaris de paper. I fa pocs dies, un resum ben il·lustratiu de la foto del nou Consell General, del dia que van jurar quatre consellers nous, que apareixia a la portada dels diaris: “Quin espetec de dones en aquesta foto!”, va exclamar un padrí. Era la traducció espontània i planera de tots els articles sobre la paritat de gènere al Consell.

L’espetec de dones ha arribat a la política, al Consell, al Govern i cada cop a més àmbits, aquí a tot arreu. El padrí, a més de sorprès, semblava content. No vaig tenir més temps  i no sé com va seguir la conversa. Però probablement va dir el mateix quan va passar per les pàgines d’esports, en les que finalment descobrim el futbol femení, aquests dies més que mai, amb motiu del Mundial. I potser també ho va dir quan va veure a Cultura i Espectacles les fotos de les cantants que van monopolitzar el Primavera Sound.

Ja era hora que hi hagués un espetec de dones, després de segles de submissió i de cura de tots els éssers vius; després de segles sense visibilitat ni sense veu. Carme Xam-mar ho mostrava fa uns dies en la magnífica conferència ‘Seduïdes i abandonades’ dins del cicle ‘Parlem d’història’ a la Seu. La historiadora recuperava unes paraules de l’humanista Joan Lluís Vives sobre l’únic interès de la dona: la virginitat, condició prèvia indispensable per convertir-se en una bona reproductora que fer continuar el llinatge de marit amb honor. Llegint Vives també podem trobar un bon resum de com són les dones i la seva vida: “De doncellas sirven a sus padres; de casadas sirven al marido; de madres sirven a sus hijos. Y puesto que tienen menos reciedumbre y fuerza en su alma, su juicio es más débil y su instrucción más limitada y están menos enseñadas por la práctica y por la experiencia”. Definitivament, ja era hora que arribés l’espetec.