Radars

Sortirem del de l’OCDE, però qualsevol dia el que hi ha a la recta de la Margineda ens donarà un disgust

Andorra queda fora del radar de l’OCDE, ha anunciat un dels seus dirigents, que ha vingut de visita a portar-nos la bona nova. Des d’aquelles fosques amenaces que va pronunciar en discurs a la plaça del Poble l’espòs de la Carla Bruni fins a aquesta floreta rosa que ens ha dut 'monsieur' Saint-Amans ha plogut molt i s’han desballestat un munt d’estructures d’estat. Però m’ha fet gràcia, la imatge. A les pel·lícules, solen quedar fora del radar els caces enemics que volen baix per no ser detectats i les avionetes carregades de coca que piloten els del càrtel de Medellín, per evitar que la DEA els destorbi. Aquí, es veu que sortir de la pantalla verda del radar de la venerable institució és cosa prou bona i tots ens n’hem de felicitar. Potser no serà sobrer recordar que el radar és una de les invencions que es van desenvolupar als laboratoris europeus als anys trenta i quaranta del segle XX, a l’ombra de les diveres amenaces militars. Tot gat i fura els fa servir, avui dia. A la butxaca, consultem el radar metereològic per saber per on passen les tempestes. Ara, ¿qui no té un radar per detectar un vehicle amb excés de velocitat? ¿I qui no en té un detector, fins i tot un inhibidor? Sortirem del radar de l’OCDE, no dic pas que no, però qualsevol dia el que hi ha a la recta de la Margineda ens donarà un disgust.