ELS ESCRIPTORS QUE M'HAN ESTIMAT

Ramon Llull (I)

S’ha d’estar ben boig per abandonar la casa, la dona i els fills, un lloc d’honor a la casa reial mallorquina, el prestigi personal i el propi patrimoni per anar-se’n a viure sol dins una cova humida en una muntanyeta interior d’una illa, terra endins, lluny de la ciutat, de la civilització, de les comoditats i fins i tot del mar que ens connecta amb altres terres i mars. S’ha d’estar ben boig!

Doncs això és el que va fer Ramon Llull. No em sorprèn gens que ell mateix es rebategés amb el malnom de Ramon ‘lo Foll’.

S’ha d’estar ben boig per canviar una taula ben equipada amb els millors vins de la terra i els més exquisits menjars de l’època, el vellut dels cortinatges i les sedes dels seus vestits per l’aigua fermentada d’una bassa del Puig de Randa i els cards mig menjats per les cabres i les bestioles salvatges d’aquells indrets, mentre es pateix fred i calor embotit en un hàbit d’espart recosit, fet del drap més rudimentari, i calçant unes sandàlies fetes per un mateix amb cordills i escorxes de figuera i d’ullastre. S’ha d’estar ben boig! Amb aquell estat i aquella vestimenta, començà el seu aprenentatge acompanyat de ‘certs coneixements de gramàtica’. S’havia d’estar ben boig per iniciar aquesta mena de vida!

I per què va fer tot això aquest Ramon Llull nostre, el mallorquí més universal que ha existit, després d’haver viscut gairebé mitja vida dins un món confortable i de luxe? Ell mateix ens ho conta a la seva ‘Vida coetània’: per dedicar-se a honorar Jesucrist, per escriure el millor llibre del món, ‘Art de cercar Veritat’, i per promoure la creació de diversos monestirs on es formessin homes savis a fi de predicar i d’exposar les bondats de la santa fe catòlica. Aquesta sí que era una veritable bogeria!

Però jo he pensat sovint que el veritable objectiu del seu canvi radical va ser alliberar-se de l’aflicció personal. Després del tristíssim episodi de la persecució frustrada d’una dama, es trobà tan ridícul i vulgar que decidí apartar-se del món i acostar-se a Jesús. No va imaginar ni descobrir millor consol que aquest per a la seva profunda torbació i misèria. Al mateix temps es va proposar encomanar la seva fatídica experiència als altres per treure’n fruit i doctrina , de manera molt cabdal als infidels, que eren els que més ignoraven els beneficis de la seva fe. Fer-se bé a ell mateix a través de fer bé a tothom. Aquesta va ser la seva força indestructible per dur a terme la gran tasca de salvació personal i col·lectiva. Fa uns cinc anys, admirat per la seva tasca, jo ho vaig voler plasmar en una obra de teatre en homenatge seu, i la vaig titular ‘Llull: l’amic de l’Amat’. Gràcies a aquesta iniciativa, d’aleshores ençà m’he sentit encara més a prop d’ell.

Els luxes i les comoditats que ell havia conegut, i tan bé coneixia, eren el més gran obstacle per a tan gran projecte espiritual. Segles més tard, Henry David Thoreau apuntaria el mateix que Ramon Llull: els més savis sempre han viscut una vida més senzilla i més austera que els pobres. Calia ser el més pobre dels pobres per abastar la saviesa suficient i la conversió dels malcreients. A més de viure retirat una breu temporada, tot meditant i orant en soledat, va aprendre l’àrab d’un criat moro força instruït que va llogar, quelcom que li havia de ser indispensable en els seus posteriors itineraris de missions al nord d’Àfrica. Al cap de nou anys de preparació i estudi, començà la seva gran tasca apostòlica. Dels seus viatges a l’Àfrica sempre en tornava escaldat i ben atonyinat, però no va renunciar mai al compromís que havia contret amb Jesús i amb ell mateix. Escrivia. Escrivia molt. Com va dir Cristóbal Serra en un dels seus pròlegs a l’obra lul·liana, Llull és una autèntica caixa de sorpreses, on s’hi troben tots els gèneres, des de novel·les quimèriques, al·legories, símbols, combinacions cabalístiques, cercles concèntrics, aforismes i representacions gràfiques de la seva doctrina particularment cristiana.

Ramon Llull ha esdevingut el més gran pensador medieval cristià de l’àrea mediterrània. Però crida l’atenció que també sigui un poeta de molt prestigi, un excel·lent novel·lista, un viatger incansable i un filòsof universal. Tot el que fa Ramon el porta a l’allunyament del seu desengany i a la unió amb Déu i amb el seu fill Jesucrist. La seva declaració d’amor més famosa i popular es troba en els pensaments, poètics i espirituals, gairebé místics, del ‘Llibre d’Amic i Amat’, inclòs dins la seva novel·la ‘Blanquerna’. Escrits a la serralada nord de la Tramuntana mallorquina, desconeguts en un principi, han arribat a tots els confins del nostre món insolent. Perfecció és produir bé d’un mateix: aquesta és la sobirana Bonesa que Ramon Llull volia escampar a tot arreu. No va defallir mai ni en cap moment. Ho va escriure i ho va dir a tots els indrets que va visitar i davant els homes més savis i també els més ignorants. A Barcelona, a Montpeller, a París i a Roma: a Lletraferits, Científics, Papes i  Reis.

Als que tenim la fortuna de creure’ns autors d’obres literàries importants, i encara que així fos la realitat, ens falta sempre l’imprescindible capacitat de donar-les a conèixer. No va ser aquest el cas de Ramon Llull. Ramon sabia que no hi havia millor doctrina que la que ell practicava, i amb aquesta mateixa empenta va acompanyar la promoció dels seus llibres. No es va arronsar mai. No sabem d’on treia les forces físiques ni l’energia interior, però a la seva complexa activitat de filòsof i d’escriptor hi va unir la gran il·lusió per difondre allò que pensava i escrivia. I ho va fer tot sol, pensant, escrivint, viatjant, dialogant, rebatent arguments tant per escrit com de paraula, ‘venent’ i ‘comercialitzant’, en certa manera, la seva profusa i prolífica producció intel·lectual: filosòfica i narrativa. Entrevistes, conferències, mítings als carrers i les places de pobles i de ciutats, súpliques, instàncies i precs. Sembla mentida que un ésser fet de les nostres mateixes calamitats i febleses humanes, nascut al mateix lloc on hem nascut nosaltres, tan desvalguts i pelats, en aquesta illa de Mallorca que a hores d’ara només existeix per a una munió de turistes desconeixedors de la nostra més gran riquesa, sigui un dels personatges més il·lustres i il·lustrats del planeta.

Només un boig com ell ho podia aconseguir. Un boig com ell i l’ajut del boig que va dirigir les seves passes i els seus pensaments.

Hi ha tant a contar sobre Ramon Llull!

 

Etiquetes