Ràpid, fiable i a bon preu

Què passa amb el transport públic del Pirineu?

Llegeixo l’últim article d’opinió d’en Pau Chica i em pregunto, amb ell, què passa amb el transport públic del Pirineu? Passo per alt la crítica que fa a la Colau que no m’interessa però sí m’interessa poder-me desplaçar àgilment des d’on visc fins on viuen els meus pares, fins on vaig viure de petita. Però resulta que no tinc cotxe, per convicció ambientalista o per mandra, vés a saber, el cas és que aquesta decisió no és compatible amb l’accés a les muntanyes. I em segueixo preguntant perquè no puc pujar a la Seu en tren, perquè no puc arribar a Puigcerdà en un temps raonable i no dalt d’aquella tartana que ha envellit amb mi i que fa el mateix txu-txu que quan pujava els divendres amb la roba bruta per tornar-la a baixar el diumenge i entaforar-la, neta i planxada, a l’armari encastat de pis d’estudiants. Era l’únic transport que em podia permetre perquè els preus de l’Alsina assassina de les novel·les d’en Pep Coll eren, i segueixen sent, desorbitats.

Ara hi ha alguns avantatges per qui anem a la Seu amb regularitat, bàsicament perquè tenim la sort de tenir Andorra de veïna. El trajecte del bus és ràpid i el preu més raonable. De vegades fins i tot et toca el vehicle de les pantalles i tot just et dona per veure sencer un llargmetratge. Però, targeta en mà, sempre hi ha aquell punt de suspens, baixarà a l’hora, i si hi ha cua, i si va ple i no m’hi volen? Ara, si en lloc de la Seu vas a Solsona o Coll de Nargó, el peregrinatge que t’espera et deu salvar de tota penitència. El cel guanyat.

I aquest que faig, per molt que em pesi, no deixa de ser un reclam centralista, del Pirineu a la capital, però ai si el que pretens és moure’t entre pobles de les muntanyes. Encara que sigui entre capitals de comarca, les peripècies seran de novel·la. Probablement negra i grotesca. Millor obrir el Google Maps, mirar un reportatge del 33 o fer una videotrucada, però que no se t’acudeixi des d’una capital pirinenca estant, pretendre visitar-ne una altra sense cotxe propi. No hi pot haver proesa més agosarada.

Si els cotxes molesten a Barcelona que els hi diguin als pins i als rovellons com els senten els pets de fum dels tubs d’escapament capitalins. Només hi ha una manera de reduir-los: transport públic de qualitat per tot el territori. Ràpid, fiable i a bon preu.