Realment no hi havia ningú capaç i amb ganes?

Es veu que a Andorra no hi ha bons juristes, bé no ho dic jo, personalment i en temes diferents he pogut gaudir d’excel·lents assessoraments jurídics provinents de diferents despatxos, ho mostra més aviat l’actitud del Govern que per estructurar o re-estructurar el gabinet jurídic de govern, el que en diríem en altres països el cos d’Advocats de l’Estat, ha fitxat un jurista provinent de més enllà de les nostres fronteres. Si ho fan és perquè deuen pensar que aquí ningú deu estar prou capacitat, i mira que entre exercents i no exercents hi ha un bon paquet de juristes on triar. Però no! Es veu que cap d’aquests és vàlid, i si són vàlids es veu que no estan interessats en la plaça. Tot un clàssic de la forma de funcionar del govern actual. A trompicons, sense estratègia, sense tenir en compte la gent d’aquí. Això sí, durant la roda de premsa dels dimecres el ministre Cinca ho argumenta tot amb un to professoral i seriós, tot i que al darrere hi ha la política a curt termini, poc pensada i a pals de cec que caracteritza al Sr. Antoni Martí. I malgrat això, i per mi això és un fenomen paranormal, la gent el vota!!

I qui és l’elegit? Doncs un tal Emilio Torrejón, que ha estat durant 8 anys director general de l’Advocacia General de la Generalitat Valenciana, si més no això és el que diu el seu currículum al Linkedin. Gairebé sempre coincidint amb el Partit Popular al govern de la Generalitat Valenciana. Segurament és un 'maximegacrack' del dret administratiu, un 'megamaxipower' per negociar amb Europa. Possiblement farà sirgar de valent als funcionaris al seu càrrec. I també és possible que tingués ofertes millors i vingués a Andorra perquè, fent un símil futbolístic: “sempre ha admirat Andorra com a país i la seva il·lusió era jugar aquí des que era petit”. Sí, sí, sí, tot el què vulgueu!! Però realment aquí no hi havia ningú amb capacitat i ganes per portar endavant aquest projecte? L’ínclit Toni Martí no s’ho deu ni haver plantejat, el tonimartinisme/cinquisme no es fa massa plantejaments, actua i si després resulta que la caga ja ningú es recorda de com van començar les coses. Fugides endavant i anar tapant les merdegades, això és el tonimartinisme/cinquisme.

I continuo pensant angoixat, realment no hi havia ningú al país amb la capacitat per fer el que s’ha encomanat a aquest jurista valencià?