Recuperar l’autoestima i els valors d’identitat

Fa pocs mesos, raonava el perquè era vital construir entre tots una visió de futur per al nostre país. De fet, acabava aquell article destacant la importància que "aquest 2017 sigui l’any de la marca Andorra, l’any on definim i construïm entre tots una 'visió de futur' per al nostre país, el nostre país, un país del que volem tornar a sentir-nos orgullosos i que necessita ser estimat i respectat per tots nosaltres, perquè així aconseguirem que també des de fora el respectin i l’estimin".

Sabem que una nova marca Andorra ens serà molt útil per a recuperar la reputació malmesa els darrers anys per les raons que tots sabem i per construir-ne una de nova que posi en valor les millors virtuts del país, per a tenir una major visibilitat internacional que ens permeti millorar l’atracció de talent, turisme i inversió, així com per incrementar la capacitat d’influència política a l’exterior, però sobretot, hi ha un element psicològic que sobresurt per damunt de tots i que justifica per si mateix el treballar en aquest ambiciós projecte: el reforç dels valors d'identitat i del sentiment de pertinença al país on vivim. En definitiva, l’orgull de ser ciutadà d’Andorra i d’exigir respecte a tot aquell que malmeti gratuïtament la nostra reputació individual com a part integrant d’una reputació de país que ens integra, acull, qualifica i representa a tots.

I és clar, perquè ens hi sentim identificats amb aquesta marca de país cal que tots participem en la seva construcció. Per això quan es completi la primera fase del projecte de marca Andorra de la CEA amb l’anàlisi de l’enquesta internacional que avui està encara en marxa, convocarem tots els agents del país, públics o privats, perquè amb els resultats a la mà i les seves aportacions addicionals, puguem definir tots junts quins valors i quins missatges entenem que han de formar part d’aquesta visió de futur en forma d’aquesta nova marca de país. En aquesta segona fase, hi cap tothom sense excepció. Com més hi participem més enriquidora serà l’experiència i més ampli en consens respecte al resultat final.

Per un cop, s’han de deixar de banda les discrepàncies, les controvèrsies, les rivalitats, els malentesos, i concentrar-se en un denominador comú: el futur del nostre país. ¿Qui no pot estar d’acord que el nostre entorn natural, la qualitat de vida, la seguretat ciutadana, l’experiència en turisme i esports de neu i muntanya o la competitivitat del nostre model fiscal o la nostra personalitat o idiosincràsia, no són part dels nostres principals actius a posar en valor en una eventual campanya promocional encaminada a donar visibilitat a Andorra?

Us imagineu un dia en què els mitjans de comunicació dels països més diversos del món emetin programes que expliquin tot allò de bo que es pot trobar al nostre país? De fet, aquest és l’objectiu d’una tercera fase en la que dissenyarem tota l’estratègia que des d’un punt de vista pràctic ens servirà a tots per explicar al món el que som, cap a on ens dirigim i què oferim. Ens recolzarem en material gràfic i audiovisual, esdeveniments, promocions, diplomàcia institucional i empresarial, campanyes publicitàries, premsa sectorial especialitzada, casos d’èxit, 'influencers', i en general, tot un conjunt de mitjans encaminats a posar el valor la nostra oferta conm a país, a competir per a ser igual o més atractius que d’altres jurisdiccions que ja fa temps que treballen en el seu 'branding' de país i a despertar, aquest cop en positiu, l’interès informatiu dels mitjans internacionals més diversos.

Però, és clar, aquest conjunt de valors i missatges que configuraran la nova marca Andorra ens els hem de creure i fer nostres, i quan ho fem, despertarem en nosaltres i farem despertar a la gent del nostre entorn un renascut sentiment d'identitat que ens ha de fer sentir molt orgullosos del que som i estem oferint al món.

Fa temps em referia a aquells rostres apàtics de bona part dels ciutadans que em creuava cada dia pel carrer, potser infeliços, potser indiferents, potser fins i tot enutjats amb el que els tocava viure, però en qualsevol cas necessitats tots de recuperar una il.lusió perduda. Doncs bé, recuperem-la per la via de prendre consciència de tots els aspectes positius i avantatjosos que pot oferir el nostre país, i així experimentarem quelcom molt especial cada cop que sentim algú dient: quin país més bonic! Quina seguretat i qualitat de vida té Andorra! Quina jurisdicció més competitiva l’andorrana! Quanta gent ha escollit aquest indret per viure i fer negoci! Quin equip de bàsquet tant lluitador! Quins dominis esquiables tan extraordinaris! Si quan escoltem lloances del nostre país sentim un estrany formigueig per dins, tranquils, que no és altra cosa que l’orgull i la satisfacció de pertinença, un retrobat sentiment patriòtic que esdevé un bàlsam per a la nostra autoestima.

Vist així doncs, no em queda altra cosa que convidar tothom a seguir creient en aquest país i a estimar-lo de la millor forma possible: participant i implicant-se en aquest tant ambiciós procés capaç de definir una visió de futur per a tots, de tornar-nos el somriure i la il·lusió i de projectar vers l’exterior aquelles millors virtuts que tants encara no coneixen i que quan ho facin se’n sorprendran.