Referent o atractiu?

Segurament no crec que a ningú se li acudeixi dir que, gràcies al pas del Tour per Andorra, el país és un referent esportiu. En tot cas, el que diríem és que el pas del Tour ens aporta molt com a país i, sobretot, ens fa més atractius per als amants del ciclisme. I aquest sol fet ja és importantíssim, però mai el situaríem com a referent esportiu per aquest esdeveniment, entre d'altres qüestions perquè un any hi són, i vés a saber quan tornaran.

Doncs el mateix passa amb la cultura. Les contractacions d'espectacles de primer nivell no et situen com a referent cultural, sinó que el que fan, si ho fan bé, és aportar-te més atractiu turístic cutural.

En el moment d'utilitzar les paraules hem de saber diferenciar què ens fa referent cultural i què ens fa atractiu turístic cultural. A vegades van units els dos conceptes, però sovint no tenen res a veure un amb l'altre. Referent cultural són tots aquells esdeveniments que ens identifiquen com a poble o país, que ens caracteritza i ens distingeix com a comunitat i ens dóna a conèixer per les nostres particularitats. Un referent cultural d'un poble o d'una comunitat pot acabar sent un atractiu turístic de primer ordre. Per contra, els espectacles de primer nivell, encara que siguin contractats expressament i amb contingut propi, són grans esdeveniments que per la seva ressonància ens aporten moltíssim, però no són un referent cultural del país

No estic en contra dels grans espectacles, al contrari, si puc els vaig a veure, en gaudeixo i els comparteixo. De fet en sóc partidari i desitjo que es consoliden com a oferta perquè acaben sent un atractiu més, i molt important, de cara a la captació turística, sobretot si any rere any es van millorant les condicions i les infraestructures.

Però la contractació de grans espectacles, de la mateixa manera que arriben i s'hi estan un temps, poden acabar marxant per múltiples raons, i que no necessàriament passen pel cansament, l'avorriment o la manca d'idees creatives, sinó senzillament perquè la companyia que els realitza li han sortit noves ofertes més rendibles en d'altres indrets.

I també s'ha d'anar amb cura quan es diu que un futur recinte que pugui acollir espectacles de 3.000 persones farà possible tenir una oferta cultural permanent al país. D'oferta cultural permanent al país ja en tenim, el que passa és que no tota ella és de gran format, o no tota ella s'ha de desenvolupar dins d'un recinte de grans dimensions. Hi ha manifestacions culturals de gran acollida que es fan al carrer, n'hi ha que es fan a través dels museus, n'hi ha que són de petit format... una altra cosa és si es potencien suficientment.

Des del meu punt de vista, és un error estratègic basar tot el turisme cultural en la contractació de grans espectacles, i més quan Andorra és un país amb un gran potencial cultural.