Reflexionar col·lectivament gràcies a la SAC

És en el debat on hi ha la riquesa i és l'exposició de les diferents ponències les que ens ofereixen la possibilitat d'aquest debat

Quan et demanen participar en unes jornades, treballes en el que diràs, t'ho prepares a consciència i, a més, se't planteja la possibilitat de debatre-ho amb interlocutors qualificats, doncs home, et fastigueja que a darrera hora et sigui impossible assistir-hi. Mil disculpes, doncs, als organitzadors perquè si hi ha coses que et saben molt greu una d'elles precisament és no haver pogut anar a les Jornades de la SAC a la Universitat Catalana d'Estiu ja que, més enllà d'haver presentat la ponència que tenia preparada, per a mi l'atractiu estava en el fet de poder debatre i contraposar amb els criteris dels altres ponents.

Vull dir amb això que estic convençut, per l'experiència dels altres anys, que tot i la gran riquesa informativa que s'ha generat al llarg d'aquest cap de setmana, els qui estem interessats amb el tema del passat, present i, sobretot, el futur del parlamentarisme andorrà, ens haurem quedat amb la mel als llavis seguint-ho només per les cròniques periodístiques. I segurament la mel quedarà únicament en un tastet quan tinguem accés al contingut de les ponències dels diferents actors a través de l'edició del preceptiu llibre de cada any. Perquè, insisteixo, és en el debat on hi ha la riquesa i és l'exposició de les diferents ponències les que ens ofereixen la possibilitat d'aquest debat -i que, malauradament, no hauré pogut fer-.

M'hagués agradat aprofundir més sobre això del Consell General "realment representatiu"; indagar més sobre la voluntat de canvi del sistema electoral que expressen una part dels que són ara a l'oposició i com pensen fer-ho si manen; reforçar la idea de col·legues de professió de la necessitat d'un parlament que no actuï al dictat governamental o de ser alguna cosa més que una cambra de 'postureig' polític; aportar visions de com el Consell General ha d'avançar cap a la transparència i la participació; o de com es pot feminitzar una institució històricament patriarcal i on el paper de la dona sempre ha estat reduït a ser un número...

Sempre he defensat que les Jornades de la SAC a Prada són un bon moment per a la reflexió col·lectiva. Que enmig de la canícula ens aporta un moment de pausa perquè ens aturem i pensem sobre què tenim i què volem, cap a on hem d'anar des de la riquesa que ens aporta la diversitat del pensament col·lectiu.

Etiquetes