Reflexions 3.0 per Meritxell

Resten un munt de projectes i canvis legislatius a impulsar, doncs impulsem-los. Acabem la feina en benefici de tots i afrontem una nova etapa canviant les regles del joc

Més enllà de l’astronòmica finalització oficial del estiu i l’arribada de l'equinocci de la tardor, la nostra particular temporada oficial de descans estiuenc s’acaba el 8 de setembre i donem pas a un frenètic post-Meritxell de feina, escola i aquest any pre-electoral. Quasi quatre mesos per davant i un no parar fins el solstici d’hivern i les vigílies de Nadal. Aleshores aturarem motors fins passat Reis i de nou a la feina, a l’escola i això sí, immersió en una campanya electoral que ben segur serà de les més competitives dels darrers temps.

Què dir d’aquest estiu que s’acaba? Mercès a un col·lectiu creixent d’instagramers improvisats i a les imatges que cada cop amb més assiduïtat apareixen als seus comptes, semblaria que ha anat genial. Paisatges impressionants, retrats en les postures més afavoridores, imatges de grup que denoten una desinhibida alegria. Tot sembla fet a mida per transmetre les millors sensacions i ben segur que és així, doncs justament aquesta xarxa social sembla complir, més enllà dels usos professionals, la funció de compartir amb els teus amics i familiars allò que abans era molt més difícil de transmetre, informació visual que ens reconforta, per saber més dels nostres i que alhora ens alegra, al veure’ls gaudint en la millor versió, la d’uns retalls de vida escollits curosament.

Malauradament, existeix un altre estiu: el d’aquells quines circumstàncies personals no els ha generat precisament ganes de penjar res a les xarxes socials. És indubtable que existeix una altra realitat menys fotogènica, més anònima, més quotidiana i en alguns casos més dura i trista. Una realitat que es fa molt més difícil de compartir, que no llueix tant, que no alimenta els nostres egos, que necessitem guardar a la carpeta d’afers íntims no publicables.

Justament, aquestes dues realitats extremes contrasten amb l’equilibri de la nostra realitat quotidiana, amb un dia a dia que vivim de forma dual, consumint un abnegat compliment del deure o suportant circumstàncies que ens angoixen però alhora reconfortats pel record dels bons moments, per un present en companyia d’aquells que estimem i per l’esperança en un futur on potser cada cop més de nosaltres podrem somriure a una càmera i compartir amb els nostres moments de joia i alegria.

Probablement, en un futur xarxes socials com la referida evolucionaran vers l’objectivitat de la vida real d’aquells que les segueixin usant, qui sap! A nosaltres, el que ens ha de preocupar, i aquest sí que és un gran repte, és que el màxim de ciutadans del nostre país se sentin prou feliços i motivats com per lluir, però de veritat, el millor somriure, aparegui o no a les xarxes socials. Aquest podria ben bé ser un prec 3.0 per a la nostra estimada Verge de Meritxell.

Comencem una etapa que sense ser-ne del tot conscients, marcarà clarament l’esdevenir futur de la nostra societat. Partits polítics refinen les seves estratègies i escalfen motors; el mitjans de comunicació es preparen, alguns per informar acuradament i altres per ser més sensacionalistes i efectistes que mai; els ciutadans, alguns -cada cop menys- expectants, altres -cada cop més- escèptics, preparats -si la Verge no hi posa remei- per seguir-se passant al partit amb més potencial, el de l’abstenció.

Tot plegat molt poc motivant per a una ciutadania que espera, corregeixo, necessita, un canvi dràstic en la forma d’afrontar el futur, menys efectista, menys instrumental, menys partidista, menys interessada i molt més social, pràctica, efectiva, esperançadora i exitosa.

Resten un munt de projectes i canvis legislatius a impulsar, doncs impulsem-los. Acabem la feina en benefici de tots i afrontem una nova etapa canviant les regles del joc. No hi ha temps a perdre i n’hem perdut molt ja, per no ser valents, per no saber cedir i trobar el punt mig de la concòrdia que, egos a part, d’uns i altres, us asseguro que existeix.

Des de la més pura i autèntica neutralitat us repto a tots aquells que jugareu a guanyar, a treballar per un país que us necessita més que mai, a deixar de banda les interessades i partidistes postures intransigents del passat i crec que també del present, per passar a pensar en el benestar i prosperitat present i futur de la ciutadania a la que us vanaglorieu de representar.

Ah, i més enllà de les programades postures a les xarxes socials, propicieu entre tots el canvi d’estratègia que tothom està esperant, vull dir necessitant, per invertir el procés de desafecció política, per implicar, comprometre i il·lusionar a la totalitat de la ciutadania.

Les eines les teniu, només cal que feu un salt digital, atrevit però efectiu, i amb una estratègia 3.0 impulseu un canvi radical que ajudi a recuperar l’esperança i el compromís de quants més millor.

No sé si se m’entén. Més d’un pensarà que l’excés de sol de l'estiu em fa perdre l’oremus, però el meu prec per aquest any a la Verge de Meritxell crec que ha de ser respectuós, per suposat, però alhora disruptiu, si volem un canvi real de tendència en els tempos i els resultats pràctics. No es tracta ni de ideologies polítiques ni de tendències partidistes, es tracta de conscienciació social i de consens en allò que ha de ser bo per a tothom. Se m’entén ara?