Opinió 28/01/2016

Reinterpretació del 'quart poder'

Al final es tracta de ser singulars i marcar una nova forma més social i integradora de comunicar i informar i convertir-se en un autèntic 'quart poder' però reinterpretat i investit de les virtuts dels altres tres poders

i
Pere Augé
5 min

Fa uns dies posava en evidència que darrera el canvi de cicle econòmic hi havia també un canvi de cicle sociopolític. En aquest procés d’evolució i transformació en què estem immersos, cal també fer una mirada crítica a la informació que quotidianament ens arriba als ciutadans andorrans pels diferents mitjans de comunicació. En aquest sentit, potser ens hauríem de preguntar si aquests processos de canalització d’informació vers la població cobreixen totes les necessitats i expectatives dels nostres ciutadans o si pel contrari, tal informació, entesa com un dret, encara té recorregut i marge de millora.

Permeteu-me que, per un instant, m’alineï amb aquells que defensen les especificitats d’Andorra derivades de la nostra sobirania i també de la nostra història. Si ens sentim singulars quan enaltim els nostres trets diferencials vis a vis del nostre entorn, dic jo que també ho podríem ser en la forma de dotar de contingut a la informació que rebem cada dia i en l’ús que fem de la mateixa.

Vull dir que “això d’informar” potser no cal que segueixi forçosament el model dels països del nostre entorn, justament perquè diem que som diferents i potser tenim altres necessitats més d'acord amb els canvis de cicle que abans esmentava.

Em refereixo al fet de convertir la premsa i el periodisme en el 'quart poder' com diuen alguns. Reconec tots els mèrits al periodisme i a la gran labor que pot arribar a desenvolupar, però no com una eina de poder sense més, doncs si realment el que dóna és poder i no s’usa adequadament, pot arribar a tenir efectes perversos i irreversibles segons el cas.

Crec fermament en el dret a ser informat així com en la llibertat d’expressió i de premsa, però tot té els seus límits. Quan un grup empresarial o ideològic rellevant usa un mitjà de comunicació proper, propici o amic, per exercir una influència subjectiva i interessada sobre una determinada situació o circumstància, o quan per la via del suposat “periodisme d’investigació” s’ultrapassen els límits de l'interès informatiu, per posar-se al servei de la demagògia i afavorir segons qui o què en perjudici d’altri, o quan perdem l’objectivitat i la informació passa a ser perversa, perniciosa o malintencionada, ens estem allunyant molt del que seria un servei a la ciutadania i fins i tot del concepte de “poder” tal qual fou concebut al parlar dels altres tres poders, que al cap i a la fi, no es poden permetre ni ser parcials ni subjectius ni deixar de defensar l’interès general.

Per això penso que justament perquè Andorra és diferent i viu unes particulars circumstàncies històriques, també la informació que ens arriba a través dels nostres mitjans de comunicació i premsa i l’acció i capacitat d’influència que puguin tenir dins i fora del país, haurien d’evolucionar i posar-se al servei de la causa que ens és comú a tots.

Discrepar ideològicament no exclou convergir en determinades regles bàsiques de respecte i bones formes, però justament els darrers temps vinc observant com part de la nostra premsa de vegades, no sempre, sembla deixar-se influir pels pitjors tics d’importació, sensacionalistes i abocats a la crítica destructiva i, segons com, fins i tot a l’insult indiscriminat, i tanmateix, en determinades ocasions clarament condicionats per la banalitat demagògica derivada de la informació poc o gens contrastada.

És indubtable que la ciutadania com més ben informada estigui millor participarà de l'esdevenir diari que mou el nostre país. Però potser més enllà d’estar informat, la labor informativa dels nostres mitjans pot arribar a complir una funció pedagògica i fins i tot terapèutica que ens permeti afrontar amb un major coneixement i optimisme els transcendentals moments que ens toca viure.

Més enllà que cal ser crític amb allò que és censurable i exigent, per exemple, en els reptes que les nostres institucions plantegen a la nostra ciutadania, els mitjans de comunicació i premsa poden fer molt per informar de molt més del que s’informa, perquè al país passen moltes més coses de les que ens expliquen i bones, molt més bones de les que teòricament no ho són tant però sembla que malauradament venen més que les altres.

Un titular sensacionalista i polèmic sembla que motiva molt més que una informació que pot simplement ajudar a reforçar la moral de grup. Per què no podem ser diferents? En certa mesura és el mateix que predico de les rivalitats polítiques i ideològiques que, per cert, en ocasions usen els mitjans per desautoritzar o criticar, molts cops pel simple vici o fent-ho sense ni pensar ni ponderar els efectes nocius que pot tenir per a la moral col·lectiva dels receptors del missatge.

I si a l’hora de generar continguts ens esforcéssim en esbrinar, investigar i informar de tot allò que en positiu es desenvolupa diàriament dins i fora del país per als nostres ciutadans, les nostres institucions o les nostres empreses?

I si realment els nostres mitjans, més enllà d’informar objectivament de la realitat quotidiana –cosa que cal seguir fent i fins i tot reforçar-, es plantegessin triar determinats protagonistes i temes d’interès general i els arribessin a desenvolupar de tal forma que la informació transmesa aportés quelcom més a la ciutadania del que resulta convencional o habitual i això li permetés adquirir uns més sòlids coneixements i una millor consciència de la realitat i, per què no, també per reforçar fins i tot l’ànim, massa cops malmès per les circumstàncies que condicionen el dia a dia? En aquest cas, sí que podríem parlar realment d’un 'quart poder' al servei de la ciutadania.

Per assolir tal objectiu, en primer lloc cal fer introspecció o examen de consciència i deixar de banda els interessos personals i posar-se al servei de l'interès general entenent per tal, no només el dret a rebre tota la informació amb rigor i objectivitat sinó també tot allò que des del punt de vista pedagògic ens pot aportar eines per afrontar els grans reptes que ens han de permetre la supervivència primer i la prosperitat després.

En segon lloc, cal saber examinar el que esdevé notícia o resulta informativament d’interès a nivell intern però posant-ho en relació amb el context internacional en què la majoria de nosaltres ens movem cada dia. Hem de deixar de ser només locals per ser més globals i en tot plegat hi té molt a veure la informació que diàriament, setmanalment o mensualment ens puguin fer arribar els nostres mitjans de comunicació i premsa.

Tot i el respecte i admiració que tinc a la gran tasca que desenvolupen majoritàriament els nostres mitjans de comunicació i premsa, i malgrat ser un profà en la matèria, crec que aquests mitjans no poden renunciar a l’oportunitat d’evolucionar amb els temps que corren i pensant en l’interès col·lectiu, adaptar-se als canvis de cicle essent si cap més innovadors, previsors, rigorosos, objectius, pedagògics, motivadors i fins i tot terapèutics quan calgui. Al final es tracta de ser singulars i marcar una nova forma més social i integradora de comunicar i informar i convertir-se en un autèntic 'quart poder' però reinterpretat i investit de les virtuts dels altres tres poders.

stats