OPINIÓ
Opinió 05/08/2016

Res no amaguen: són l’exemple

i
Ferran Aguiló
2 min

És realment exemplar veure la germana del rei d’Espanya asseguda a la plaça de toros de Palma, al costat de la seva filla de 15 anys, tot i saber que des de fa 24 anys hi ha una llei del Parlament de les Illes Balears que ho prohibeix. Un exemple per a aquells que saben del cert que una llei d’àmbit autonòmic només és una jugueta per entretenir polítics regionals, una concessió als capricis menors dels menors, perquè l’autèntica administració és la de l’Estat; la resta, jocs florals i focs d’artifici. Un exemple per a aquells que diuen entendre’n els motius, perquè hi ha una família amb drets específics, diferents de la resta; ho entenen i accepten de grat sense voler escatir qui i com es decidí l’excepcionalitat. Però, per sobre de tots aquests exemples del que és i per a què serveix la monarquia, l’actitud d’Helena de Borbó és un exemple de com s’entén el poder a Espanya, com s’exerceix des dels temps de la picor: qui el posseeix no ha de dubtar ni ha de tenir en compte minories, per molt grans que siguin. És una norma bàsica del poder espanyol, sobre la qual s’ha construït tot el teixit de complicitats que garanteix la pervivència dels seus interessos. Poc ha d’importar a la familiar del cap d’Estat si la seva presència en una corrida ofèn molts dels seus súbdits: agrada als seus, i basta. No han vingut a aquest món a consensuar, ni la tasca representativa que constitucionalment tenen assignada a tots ha d’abastir. És l’essència del poder, almenys de la manera que s’ha exercit i es continua exercint a Espanya. Quan el debat sobre els toros és viu, aquells que diuen estar per sobre de la resta no haurien de prendre-hi partit. I quan reiteradament ho fan, donen exemple.

stats