I AQUÍ
Opinió 03/12/2016

Retorn sobtat a la mesquinesa pàtria

i
Ferran Aguiló
2 min

Escric aquestes retxes quan encara rebota, dins el meu cervell, la beneitura d’un personatge que pensava que posar publicitat en un diari significa dret a vetar informació i tracte preferencial a l’hora de redactar-la. No és el primer, en aquest mig any al capdavant de l’ARA Balears, que m’ho fa saber per vies sempre indirectes (evidentment). Hi ha els cacics de sempre, però també hi ha polítics que s’omplen la boca de renovació quan encara no han assumit ni el principi que els doblers que gestionen no són seus ni han de servir per fer-se l’hagiografia. Com ja sabeu, també hi ha els empresaris avesats a tractar els mitjans com el que molts han estat. Fins aquí puc parlar. I per què us cont aquesta estupidesa avui i no qualsevol altre dels dies en què he sentit vergonya aliena pels que cedeixen als xantatges i pels que els fan? Perquè encara tinc fresc el gaudi del vespre anterior, quan, de la mà del Jazz Festival, vaig assaborir dues experiències úniques. La primera, la música del trio Reijseger Fraanje Sylla. Em manquen paraules per descriure les sensacions que provoca aquest jazz transgressor (aquests dos conceptes, junts, ja són una contradicció). La segona va ser comprovar, de la boca de l’ambaixador d’Holanda, present a l’acte, com hi ha governs intel·ligents Pirineus enllà, capaços de copatrocinar un festival de jazz a Mallorca per tal de donar a conèixer la cultura que es fa al seu país, sense que els importi si la música mira el melic nacional o llueix instruments, tonades i veu del Senegal, com fou el cas. La grandesa d’un país que es demostra culturalment obert perquè se sap segur. El fet que hores després et telefonin per queixar-se d’una informació publicada et torna de cop a la mesquinesa pàtria.

stats