Opinió 22/06/2016

Rituals per fer especial allò que era normal

2 min

Potser la nostra espartana joventut no és un model de res, i basta veure'ns per saber que no som millors ni pitjors que altres generacions i que hi ha de tot, un variat de personalitats que abasten tots els graons de totes les escales. Vàrem créixer sense festes de grans convits, tinguérem celebracions d'aniversari rescindides a la família (una tracalada de cosins, això sí) i només passàrem caps de setmana en llit aliè quan poguérem fugir del control patern. Després d'aquesta austeritat, que per nosaltres anava vestida de la més quotidiana normalitat, acceptàrem amb dificultats que els nostres fills fessin en els seus aniversaris allò que mai no poguérem fer: triar els convidats, primer, i el lloc, després, en una cursa consumista pròpia de nou-rics.

Quan aquesta necessitat de festa, amb vessant comercial, ha passat a ser la normalitat, en la vida dels infants han aparegut les cerimònies de graduació. Primer, la Universitat importà el costum que havíem conegut a les pel·lícules, i ens demanàrem quina necessitat hi havia de tant ritual, disfressa i alegria forçada. Alguns digueren que substituïa el ritu d'iniciació a la vida adulta, que fins a la nostra època havia estat el matrimoni, i ho acceptàrem amb classista resignació. En nom de no se sap gaire bé què, la cerimònia de graduació s'implantà també en acabar el Batxillerat; després, a l'ESO; gairebé simultàniament, a Primària; i ara ja m'he trobat amb estressats adults que corren esperitats per no perdre's la graduació d'Infantil d'un familiar.

Les etapes que se superaven com a esglaons necessaris de la vida ara són grans passos que mereixen ser celebrats, festejats, fotografiats com a conquestes, grans conquestes. Potser m'he fet vell, que també, i sull, encara més, però em costa acceptar tanta festa pautada, tanta importància social de fets gairebé personals, com a molt familiars. I el cas és que, a més, tenc seriosos dubtes que els donem veritable importància més enllà de la festa, i crec que no assumim els significats perquè estam immersos en el culte a l'eterna adolescència. Direu que he tornat sull, molt sull.

stats