Sabates elèctriques

Aviat els vianants ens haurem de calçar amb elles per estar en sintonia amb tot tipus d'artefactes que circulen per les voreres com patins o patinets

A poc a poc he anat adquirint una especial habilitat per l’eslàlom gegant i per l’especial per anar esquivant els ORNI (Objectes rodadors no identificats) que han envaït les voreres: patinets elèctrics o amb tracció animal, ‘segways’ o patins. He vist patinets elèctrics més enllà d’Orió i bicicletes elèctriques a la porta de Tanhaüser. Hi ha documents que demostren que ja eren presents a la Inquisició i que els alts càrrecs de l’església, entre abusos i tocaments a infants, disfrutaven intentant atropellar els heretges que deixaven anar per camins polsegosos.

Com en aquell anunci de Bruce Lee del BMW X3, el cotxe que se solia adaptar als canvis amb facilitat, els ORNI van per tot arreu amb la mateixa alegria que la flamenca del WhatsApp. Són aquests invents que permeten a l’Homo Erectus (i sovint inconscient) mantenir-se en erecció mentre es desplaça. Un d'ells em va avançar mentre anava amb cotxe per l’avinguda Príncep Benlloch d’Andorra la Vella. Va passar tan ràpid que, d’entrada, vaig pensar que era algú que anava muntat en una mola de molí com si fos una nova adaptació del ‘Troncmòbil’ dels Picapedra. Sort que l’etern semàfor de l’Stela en va permetre comprovar que era un giny mecànic.

El seu ocupant anava amb la cara deformada per la velocitat, sense matrícula i sense casc. Un perill. I a sobre era dilluns, el moment ideal per recordar que a Santiago Nasar el de ‘Crònica d’una mort anunciada’ l’assassinen aquell dia de la setmana. No va tenir temps de fixar-se en què me’l mirava amb cara de gàngster de New Jersey, ‘segurata’ de discoteca o extra de ‘Fariña’, i com sempre no hi havia agent comunal de circulació o arribava tard, com els traficants de droga de les cançons de Lou Reed.

A més de la calçada, les voreres també són un perill. Ja no sé què pot passar el dia en què ‘El Mundo Deportivo’ regali la cartilla per aconseguir, amb els cupons corresponents, sis mesos després, ‘El patinet del Barça’. Les vegades que pots caminar tranquil·lament per la vorera tens la mateixa sensació que Champollion quan va desxifrar els jeroglífics egipcis però més sovint et sents com si estiguessis a Anfield Road, l’estadi del Liverpool, amb 55.000 persones cantant allò de ‘You’ll Never Walk Alone’.

Per estar en sintonia haurien d’inventar unes sabates elèctriques. Perquè tota l’habilitat adquirida per a l’eslàlom se’n va anar en orris quan vaig esquivar un patinet elèctric però vaig ser atropellat per un enorme mastí blanc. Mai hauria pensant que aniria estacat i a uns quants metres del patinet. Desconec si era un gos elèctric.