Sampedro, esborrat del mapa?

Llegeixo en un diari que “'El amante lesbiano' protagonitza una tertúlia a la Biblioteca Universitària”. L'acte és la típica activitat d'un club de lectura, una tertúlia de les moltes que organitzen els esforçats professionals de la literatura. Em xoca un detall: en tot l'article i en tota la publicitat de l'acte (i de tots els que fa aquesta biblioteca) se l'anomena Biblioteca Universitària o bé Biblioteca Comunal Universitària de Sant Julià. Només al web de la universitat, molt discretament es menciona el nom original d'aquest equipament, però mai fes fa servir en la comunicació.

És un detall i no és un detall, potser és un símptoma de la rapidesa, de com n'és tot d'efímer i de com vivim oblidant. Com cantava Luis Eduardo Aute fa temps, potser “Todo es mentira”.

L'any 2008 José Luis Sampedro va rebre un homenatge institucional. El Govern li va atorgar la primera creu de l'Ordre de Carlemany i la Universitat d'Andorra va batejar la seva biblioteca amb el nom de l'escriptor i economista. Va ser l'últim cop que Sampedro va pujar a Andorra després de 20 anys de relació com a ponent, moderador i president d'honor de la Universitat d'estiu, un cicle de conferències gratuït i obert a tothom que, presidit per ell, tenia molta intensitat i, de tant en tant, sacsejava ments i airejava idees. L'autor, que havia dedicat la novel·la 'La vieja sirena' a la “principesca hospitalidad de Andorra”, va rebre agraït i emocionat l'homenatge que va ser molt afectuós. Uns anys abans, el 2000, el ministeri d'Educació -aleshores liderat per Pere Cervós- ja li havia retut un altre homenatge també molt càlid.

Sampedro forma part de la història cultural d'Andorra i és una llàstima oblidar-ho. Per compensar, per què no titular la Universitat d'Estiu José Luis Sampedro? Ni que sigui per un parell d'anys, fins que les presses i la inestabilitat ens ho facin oblidar de nou.