Sampedro

Cada any quan arriben aquestes dates em recordo d'un dels economistes i humanistes més importants que hi ha hagut mai. La Universitat d'Estiu d'Andorra anirà sempre associada al nom i la persona de José Luis Sampedro, que va morir l'abril de l'any passat i que ens va deixar un llegat inabastable. Privilegi de tenir-lo durant 10 anys com a president d'honor d'una de les poques trobades que fem a Andorra que ens convida a la reflexió intel·lectual.

Val a dir que Sampedro es troba a faltar. Es troba a faltar quan constates com tot un govern, dirigit fonamentalment per ments economicistes, basa la seva gestió en el compte de resultats i que tot ho mesura en funció dels ingressos i de les despeses que es generen. El trobes a faltar quan un president del consell d'administració de l'organisme que gestiona la seguretat social del teu país et diu que la seva viabilitat només passa per la devaluació dels punts que el ciutadà, amb el seu esforç laboral, va acumulant jornal a jornal... i ningú protesta. El trobes a faltar quan comproves que l'economia ha passat per davant de les persones, en lloc de posar-se al seu servei.

En aquests moments és quan trobes a faltar ments brillants com la de Sampedro, l'economista, però també l'humanista i escriptor. És quan realment et sents desemparat davant dirigents al servei del salvatge sistema econòmic i financer que tenim. Ell mateix va dir "L'austeritat és molt trista quan ens la imposen, però no costa gens quan la tenim".

La seva mort ens va deixar una mica més orfes. És just recordar-ho.