Santa Bàrbara quan trona
La igualtat, la proximitat amb els ciutadans, la presència al territori o els mecanismes de participació s’haurien de treballar dia a dia
Sembla que els partits polítics només se’n recorden del sistema electoral quan hi ha eleccions al Consell General i la representació del territori no els afavoreix.
La proximitat és un valor que s’enalteix cada quatre anys, per constatar després de les votacions que no s’ha arribat prou als ciutadans i que l’abstenció va creixent i s’assimila cada vegada més a la dels països veïns.
És com el tòpic sobre la manera “diferent” –no necessàriament millor– de fer política. També surt de manera recurrent cada campanya, sense que ningú no sàpiga massa bé què significa i sense que després es materialitzi en res concret.
D’altra banda, la paritat perduda farà que aquests dies es torni a parlar de quotes. Per tot seguit recordar que el que importa és la vàlua dels candidats i les candidates. Recordo l’Angelina Mas el dia que el Consell General commemorava els 40 anys del vot femení. Va dir –la cita no és exacta– que la igualtat total s’assolirà el dia que una dona pugui ser escollida encara que sigui incompetent. Perquè a tots els candidats homes –candidats a conseller o a qualsevol altre càrrec– se’ls pressuposa la vàlua, mentre que les dones han de reivindicar-la i demostrar-la primer.
S’acosten les comunals i sorgirà de nou la qüestió del vot dels residents, que implicaria una reforma de la Constitució per desvincular una part dels drets polítics de la nacionalitat andorrana.
Potser el problema és que només ens en recordem de Santa Bàrbara quan trona. Potser és que la igualtat, la proximitat amb els ciutadans, la presència al territori o els mecanismes de participació, vinculats o no als drets polítics, són qüestions que s’haurien de treballar dia a dia i no tan sols en campanya. Ara que estem a punt d’estrenar legislatura, polítics i ciutadans tenim l’oportunitat, aquesta vegada sí, de fer-ho de manera diferent i, sobretot, de fer-ho millor.
