OPINIÓ

Sants i pagans

Quin espai simbòlic ocupa dins el meu feix d’autoconsciència mallorquina el monestir de Lluc? No era capaç de respondre’m fins que aquest passat cap de setmana vaig veure la llum. En efecte, el meu pelegrinatge al lloc sagrat era aquesta vegada pura morbositat. De constatar si és cert que, avui, per entrar a veure la Mare de Déu has de pagar. I així és.

Ofès? No gaire, perquè escric en nom de molts mallorquins que paguen religiosament i sense queixar-se, per exemple, 10 euros per anar i tornar de Sóller a Palma, perquè avantposam fer via a finançar un escàndol soterrat. Quin problema hi ha d’haver doncs a pagar 5 euros per entrar en un temple de culte privat?

Instal·lats com estam ara a l’ aeternum mantra dels imposts turístics i els poders fàctics, l’Església, amb aquesta ‘Sacrotaxa’ privada, ens passarà ara tres cops la bacina. A l’entrada, a missa i a la casella de la declaració de la renda. I serem fidels. I ens traurem la targeta de fidelització. Paraula del Senyor.

Posats a modernitzar-se i rendir-se al poder de la gallina dels ous d’or, el Bisbat podria incorporar, per exemple, una inscripció als santuaris que resàs Solvite et pax vosbicum erit (Pagau i la pau serà amb vosaltres) per avisar els turistes i els fidels de la nova modalitat ' pay per pray' . En acabar la visita a la basílica de Lluc o al claustre de Sant Francesc, els sants pagans podrien també degustar menjar ràpid en un quiosquet que oferís l’hamburguesa 'McBelladona' o la 'Doble Juníper' amb patates santes. Totes idees gratuïtes. Encara crec en les donacions.

Una altra cosa són els records compartits, que no cotitzen en borsa ni s’inclouen en paquets turístics ni es poden comprar a la botiga de 'souvenirs' de l’aeroport. Passa sovint que comences a valorar les coses quan tenen un preu tangible. Quan l’escenari dels millors records de les teves colònies escolars es converteix en ‘gran ruta per les emocions, el cor i l’ànima dels mallorquins’. La Mallorca dels mallorquins, novament en venda. Adéu, Lluc. Visit Lluc!