Seguretat

L'episodi del robatori de la joieria ha estat resolt –a l'espera que es pugui recuperar el botí– amb una rapidesa encomiable

Cada cop que algú enumera la cadena de privilegis atribuïts a Andorra, col·loca al 'top five' dels arguments, el de la seguretat. Aquesta mena de tòpics positivistes són l'equivalent contemporani de les descripcions decimonòniques del país que en feien els viatgers, coloristes i generalitzadores, com quan el geògraf Marcel Chevalier va escriure que els andorrans «si bé sovint fan ús de l'alcohol –aiguardent– les borratxeres són desconegudes, i la criminalitat absent.».

Aquesta mena de generalitzacions tenen, naturalment, una base certa, fonamentada en l'experiència i les sensacions. I precisament quan la realitat s'entesta en desmentir-ho augmenta exponencialment la sensació de neguit.

Servidor, que s'ha atrevit a imaginar-se un policia andorrà de ficció, intenta posar-se en la pell dels policies de veritat quan, tot de sobte, es produeix un fet que els posa en el centre de totes les mirades i els fa responsables del despertar del somni. No ha de ser pas senzill. La crítica de barra de cafè és molt fàcil, però la realitat és extremadament complexa.

L'episodi del robatori de la joieria ha estat resolt –a l'espera que es pugui recuperar el botí– amb una rapidesa encomiable. Mica a mica, com el caragol esporuguit al qual se li han tocat les banyes, tothom s'anirà atrevint a recordar a tothom qui ho vulgui escoltar que a Andorra les borratxeres són desconegudes, i la criminalitat absent.