Se’n foten del Pirineu

Una vegada més la CUP ha tret la destral de carregar-s’ho tot i ara demana l’eliminació dels ajuts econòmics a les estacions d’esquí

La carretera N-260, especialment en el tram prop de la zona urbana de Martinet, és considerada la cinquena més perillosa de tota la xarxa viària espanyola. Sí, dels 167.000 quilòmetres de carreteres de l’Estat espanyol, n’hi ha 11 al Pirineu que lamentablement s’han convertit en un dels cinc trams on més risc hi ha de deixar-s’hi la pell. No gaire lluny, a la C14 prop d’Organyà, el perill de caiguda de rocs sobre els cotxes que hi circulen clama al cel.

Són tan sols dos exemples de dècades de manca d’inversions i, el que és més greu, de falta de sensibilitat envers els territoris de muntanya. Això sí, quan arriba el cap de setmana tots aquells que centralitzen l’interès públic a Madrid o a Barcelona frisen per escapar-se a buscar bolets, esquiar o senzillament gaudir dels paisatges pirinencs.

La gent del territori sembla resignada a acceptar aquesta realitat i tan sols alguns polítics no pirinencs, de tant en tant, avalen tímides iniciatives per no deixar-lo caure del tot. Petits projectes que sovint són pedaços però que de cara a la galeria poden quedar relativament bé. Sobretot quan es tracta de buscar vots. 

El més trist, però, és quan la cerca d’aquests vots es fa en detriment del Pirineu. Una vegada més la CUP ha tret la destral de carregar-s’ho tot i ara demana l’eliminació dels ajuts econòmics a les estacions d’esquí. Suposo que perquè a l’àrea metropolitana de Barcelona no deuen ser conscients que a muntanya hi ha centenars de cupaires que viuen del turisme d’esquí directament o indirecta. Una més al sarró dels despropòsits dels antisistema que s’afegeix al veto que la CUP va fer envers Andorra fa unes setmanes mentre exigien que la televisió pública del que ells qualifiquen de paradís fiscal es vegi arreu de Catalunya.