Opinió 22/02/2016

Sensació d'impunitat?

Quan un cas es resol malament, ningú n'és encausat, no s'assumeixen responsabilitats i aquí pau i després glòria, passa que qualsevol pot sentir-se amb prou impunitat com per fer el mateix

i
Albert Roig
1 min

No ens adonem de com en som de vulnerables fins que ens trobem davant de situacions que ens sacsegen, i per molt que intentem posar-nos a la seva pell no som conscients del neguit ni de l'angoixa dels afectats. Però quan un cas es resol malament, ningú n'és encausat, no s'assumeixen responsabilitats i aquí pau i després glòria, passa que qualsevol pot sentir-se amb prou impunitat com per fer el mateix. Si un altre ho fa i no passa res, doncs per què no intentar-ho?

És una regla de tres que acostuma a funcionar i ho estem comprovant en els reiterats trets que es van produint a diferents immobles i edificis del país, encara que tots i cadascun d'aquests afers tinguin motivacions diferents: dos trets a l'habitatge del ministre Cinca l'any 2012 (causa arxivada un any després sense aclarir res); un impacte d'una bola de plom a la Borda Raubert de la Massana el desembre del 2015 en plena campanya electoral i amb un rerefons que encara avui és un misteri; i aquest cap de setmana, no un ni dos, sinó quatre impactes d'arma de foc ni més ni menys que a l'edifici administratiu de l'Obac, és a dir, a la seu de la Policia i del Ministeri d'Afers Socials, Justícia i Interior, un dels quals al vidre del despatx del director del cos policial. Serà aquest darrer un nou cas sense resoldre?

Ningú deu negar la complexitat d'una investigació d'aquestes característiques, ni les dificultats per esbrinar a hores d'ara qui és l'autor dels trets, però queda clar que s'hauria d'acabar amb aquesta sensació d'impunitat que hi ha a tirar trets a les cases d'altri i a demostrar que la seguretat al nostre país continua sent un valor segur.

stats