Aquest any renuncio a la plata dels canelons, amb la seva barreja de carns de diversos animals –porc, vedella i gallina-, aquell toc de paté bo, aquella beixamel plena de làctics, sinó no seria beixamel, i aquell toc de formatge ratllat gratinat al forn en el seu punt just, ni massa cru, ni massa cremat, just torradet.
També renuncio a l’aperitiu, amb escopinyes i llonganissa bona i, evidentment, res de marisc ni peix. Adéu gambes, adéu llagostins cuits amb un toc de maionesa, adéu xipirons arrebossats a l’andalusa, adéu percebes i boques, adéu a tots.
Aquest any res de pollastre farcit, ni tall rodó, ni mandonguilles a la sopa. Ni parlar-ne!
Vull estar sana, lliure de greixos, lliure de tòxics i, a més, vull respectar el planeta. No, millor dit, vull salvar el planeta. A partir d’ara, any nou vida nova, seré 'veggie', 'crunch' i 'raw'. Potser faré dieta paleolítica. Tot el meu univers seran llavors i arrels i, per la festa major, uns quants llegums amb verdures. Les verdures també són éssers vius, hauré de meditar si les elimino o no de la meva dieta. Ja hi pensaré.
De moment, una coneguda marca de tes ja m’ofereix una gamma de productes que fa venir salivera, serà la meva introducció a la nova dieta supersana i superecològica. Aquests productes són té més fruites i verdures i amb “superaliments”. Les fruites, ara que hi penso, també són éssers vius, per tant hauré d’afegir el seu consum a la meva meditació.
Al gra, aquests tes –potser ja no cal dir-los tes sinó que caldrà buscar-los un nou nom- es titulen 'Veggie'. El primer porta carrota, taronja, préssec i rooibos, tot barrejat, i a més a més, cúrcuma! El segon Veggie porta espinacs, pera, té verd, gengibre i 'matcha' i, finalment, el tercer està compost per alfàbrega, tomàquet (sí, heu llegit bé, tomàquet dins del té) gerds, poma i té vermell, tot molt harmònic, color per color. Ah, i moringa, que no sé què és però, per lògica, deu ser el superaliment d’aquest té. Realment són productes màgics si el fabricant ha aconseguit introduir tots aquests elements en una simple bosseta minúscula, tots deshidratats i ordenats allà dins. Com hi caben?
Serà fantàstic aquest any, amb aquest nova manera de menjar. Els friquis que m’envolten diuen que tinc una relació estranya i obsessiva amb el menjar, que he caigut en excessos puristes i sóc una talibana de la nova religió 'veggie', una víctima d’una nova manera de fer negoci amb la salut. Però m’és igual, els ignoraré perquè jo seré tan feliç...
