Shhh… silenci

Entenc la meditació com un moment de pau en un espai càlid i relaxant

En una vida on ens passem el dia cap amunt i cap avall, del cotxe a la feina, de la feina a buscar els nens, al supermercat, al gimnàs, a anglès, a la tintoreria, a mi se'm fa molt necessari trobar un moment pel silenci i la meditació. Un moment en què el soroll desapareix, la soledat és benvinguda, el ritme del teu cor s'alenteix i la respiració és profunda i llarga.

A vegades, durant el dia, no m'adono si respiro poc o molt, ràpid o lent, i és curiós, perquè sense respirar no podríem viure.

Jo entenc la meditació com un moment de pau en un espai càlid i relaxant. Connecto amb la meva respiració i intento rebaixar el ritme frenètic del meu cervell, ple d'idees, de paraules, de persones, de sensacions i d'olors. Dic intento, perquè costa moltíssim concentrar-se en una sola cosa, i deixar totes les altres fora, encara que sigui només per cinc minuts.

No sempre ho aconsegueixo, però ho intento sempre que puc. Em dona calma i m'ajuda a reflexionar del que vull per a mi i com encarar el pròxim dia, el pròxim repte o el pròxim projecte.

El silenci i la soledat m'han acompanyat sempre, des de petita, per això m'hi sento còmoda i, en la meva maduresa, en què la vida és més complicada i plena de reptes, busco un espai diari on conflueixen silenci i soledat, igual que el riu busca unir-se al mar al final del seu camí.