Sí, 'Sinyó' Bisbe
Per què? Per quins set sous hem de dir unions civils al que de fet és un matrimoni?
Per què? Per quins set sous hem de dir unions civils al que de fet és un matrimoni? Per què, perquè els que decideixen unir les seves vides són del mateix sexe? Per això? Aleshores, encara que sigui per qüestió de nom estem discriminant!
Per què Demòcrates per Andorra opta per aquesta proposta? Podem dir-ho de mil formes diferents, podem dir que no sé què de la realitat andorrana i no sé quantes coses més si escoltem els panegírics de l’ínclit Ladislau Baró, qua a vegades parla i parla per finalment no dir res, que parla fent eslàlom per no dir a les coses pel seu nom. Diguem-ho clar, sobre el paper la sobirania és del poble. Però només sobre el paper, perquè quan el bisbe de la Seu d’Urgell obre la boca amb les seves presumptes amenaces o fent el crit de la por, aquí tots cagats (o gairebé tots).
Tots cagats, però alhora no volem anar en contra de les tendències de modernització i de tendència cap a la igualtat de drets. A veure, tot no pot ser, o lluitem per la igualtat de drets i ens modernitzem o som el darrer estat ultracatòlic (amb el permís del Vaticà) on la suposada voluntat de Déu preval per sobre de la voluntat popular. El bisbe és un bisbe, i mana, amb tot el dret que li pertoca, sobre els temes episcopals i diocesans, només faltaria, si així els sembla bé als catòlics. Però que sigui el copríncep d’Andorra, amb l’actual constitució, li dóna pocs drets a decidir, i menys a imposar, coses que pertanyen a la sobirania popular. Si és així, no cal que sigui Co-príncep, que ja és prou vergonyós que al segle XXI hi hagi institucions tan anacròniques com per a sobre aguantar els seus deliris absolutistes.
De totes maneres encara em preocupa més la permanent baixada de pantalons davant una institució, que en principi hauria de ser bàsicament simbòlica, per part de determinats polítics andorrans. Aquest constant “sí, 'sinyó' Bisbe” és realment preocupant i, com ja he dit en altres ocasions, demostra una escandalosa immaduresa democràtica per part de molts polítics andorrans.
Encara no he sentit el debat sobre si les parelles homosexuals tenen dret a contraure matrimoni o no. Si hi ha estat, ha estat fluixet, perquè avui en dia, seguint la tendència arreu del món occidental, això ja gairebé no es debat, i l’oposició a aquest dret fonamental queda en mans de minories ultraconservadores. I el matrimoni és matrimoni i se li ha de dir pel seu nom i no amb un eufemisme. El debat que sí que he sentit, bàsicament entre els polítics de DA, és el que s'ha centrat en “què dirà el 'Sinyó' bisbe” i això ens col·loca molt lluny del que seria la maduresa democràtica acceptable.
