Opinió 12/12/2016

Socialdemocràcia i Retrocés

No és més fàcil trobar l’excel·lència entre 50.000 persones que entre 16.000?

i
Francesc Alguacil
3 min

Rebutjo plenament la classificació que es fa a Andorra entre andorrans i residents, perquè discrimina més de la meitat de les persones que viuen, treballen i cotitzen, exactament com fan l’altra meitat, al país. Una diferència, és clar, també discriminatòria, és que els residents no tenen accés a càrrecs públics de direcció.

Fins fa unes dècades, quan al Principat venien els estrangers a treballar per temporades, l’Administració no havia de patir per regular ni la situació dels immigrants, que la majoria marxaven solets del país quan s’acabaven els pics de feina a la construcció o el serveis, ni la dels andorrans, que tenien cobertes les atencions sanitàries i de jubilació.

Però la situació canvia quan el gruix dels temporers deixen de ser-ho. Avui dia, els col·legis andorrans ja escolaritzen la tercera generació d’espanyols, portuguesos i marroquins. Així que l’Administració s’ha hagut de posar les piles per actualitzar, entre d’altres, el sistema desorbitat de pensions que havia establert i per crear una cobertura sanitària que s’adapti a la població. Sense oblidar la creació i desplegament de la Constitució. Dit d’una altra manera, el país i la seva gent han canviat, i el Consell ha hagut de començar a legislar per a les persones.

A aquesta evolució poblacional hi hem d’afegir l’obertura, perquè ens hi obligarà l’economia, a Europa. Signes evidents que la bombolleta andorrana s’ha trencat, malgrat que alguns partits, de cara a l’opinió pública, s’entestin a defensar el contrari. Per aquests motius electoralistes, entenc, tot i que no comparteixo, que Liberals s’aparti de la tesi governamental d’associació amb Europa i la pèrdua de privilegis amb el tabac. Em sembla una bona estratègia per captar el vot conservador. Però no puc entendre de cap de les maneres, a no ser que també sigui per rascar uns vots, que un partit, que du la sigla P de progrés, defensi l’’statu quo’ amb la proclama de polítiques autàrquiques.

SDP critica la possibilitat, plantejada en la modificació de la Llei del Cos de Policia, que el director de la Policia pugui ser una persona que no tingui la nacionalitat andorrana. “És una simple qüestió d’ètica”, argumenten els seus dirigents, que afegeixen que “de cap de les maneres una persona que ha de prendre decisions de responsabilitat i de signar determinats documents pugui no tenir la nacionalitat andorrana”. No comentaré aquests arguments, que em recorden al lema ‘primer els de casa’, emprat pels xenòfobs de Plataforma per Catalunya i, més tard, per Unió Democràtica.

Progrés és eliminar discriminacions. Regrés és aixecar murs i posar barreres, a l’hora de legislar, per mantenir una bombolleta imaginària que fa anys que es va trencar. S’està instal·lant al país gent de fora, entre els 30 i els 60 anys, amb experiència i capacitat per diversificar l’economia i actualitzar un model productiu obsolet. Són persones plenament qualificades per ocupar càrrecs de direcció. No és més fàcil trobar l’excel·lència entre 50.000 persones (les adultes de les 70.000 establertes als país) que entre 16.000? (que són les que van anar a votar a les darreres eleccions generals).

Si Andorra vol progressar ha d’incloure al mateix sac tots els andorrans, i no només els que voten. No es tracta “d’espanyolitzar” l’Administració, com diuen des d’SDP, sinó de d’espanyolitzar-la, d’afrancesar-la i d’afegir-hi tantes nacionalitats com calgui per convertir-la en una Administració d’excel·lència. No ‘primer els de casa’ sinó ‘els millors de cada casa’.

Un primer pas per SDP seria entrar al denominat Front Comú de progressistes, format per entitats, partits polítics i sindicats, que volen traslladar les inquietuds de la població a l’Administració. Així sí que es progressa.

Coda: A Andorra, amb només 5.500 vots s’aconsegueix la majoria absoluta al Consell General. Cada vot costa, doncs, una fortuna. Una nova llei electoral plantejaria un canvi de paradigma en la manera de fer política dels partits, que seria beneficiosa per al país.

stats