Amb el centralisme que ens caracteritza als palmesans, convertim la festa d’avui, la Nit de l’Art, en una celebració de tots. És així, les ciutats més grans mouen més gent i, per tant, ocupen més espai en els mitjans. En som còmplices, fins i tot els que ens esforçam per la visibilitat de tothom. Demanades les pertinents disculpes, hem de reconèixer que si, any rere any, s’han incrementat els espais, fins i tot els alternatius i crítics amb l’esdeveniment, deu ser perquè era vàlida la idea dels originals promotors. Criticar que comerciants tenguin iniciatives per millorar les vendes dels seus comerços és un absurd conceptual. És clar que els promotors cercaven ampliar la clientela i que l’altruisme no és l’interès últim dels galeristes. Però és indiscutible que la seva acció comercial ha significat una gran mobilització en nom de la cultura, en què els artistes de les galeries, els crítics i alternatius i els museus i centres d’exposició institucionals han gaudit d’un públic impossible en qualsevol altra circumstància. És cert, el carrer ha passat a gaudir d’entitat pròpia aquesta nit i s’ha convertit en espai d’exposició, a més de lloc d’encontre social. Que bars i restaurants aprofitin l’avinentesa per fer calaix, no minva el valor de la iniciativa. Podem viure en el purisme i reivindicar que només surtin al carrer formats ciutadans, plagueta i llapis a la mà, disposats a tenir profunds debats sobre el significat de tal o qual obra i a repassar en grup la trajectòria dels creadors. Però aquests no necessiten cap excusa per palplantar-se davant d’una obra, ho fan d’habitud, i amagaria un mal dissimulat classisme criticar la socialització que, com totes, vulgaritza fins a la normalitat.
