Publicitat
Publicitat

Solsticis

Han estat unes setmanes fosques, tristes, tres mesos teixits de somnis i esperances que han topat amb la més brutal realitat, amb violència i una boira cínica que ho contamina tot

Sí, ahir va ser el famós solstici d’hivern. Com cada any, al conjunt megalític de Newgrange es fa una retransmissió en directe de l’entrada del sol pel passadís central, perfectament aliniat amb el punt per on surt el sol el dia més curt de l’any. És un dels grans espectacles de l’arqueologia recreativa europea. Naturalment, el més probable és que plogui i estigui núvol, però ja ho diuen els organitzadors de l’esdeveniment: "Això és Irlanda, senyors". El cas és que els protoirlandesos que van construir la gran tomba de la vall del Boyne fa cinc mil anys ho tenien molt clar. I els que feien dòlmens per aquí també: fa uns anys vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar el doctor Hoskin, cèlebre arqueoastrònom, a mesurar l’azimut d’alguns dolmens de l’Alt Urgell: majoritàriament s’orientaven, també, cap al punt per on sortia el sol al desembre. Per què ho feien? Buscaven la llum, sens dubte. Avui hi ha les eleccions solsticials catalanes, les més estranyes i tramposes de la història. Han estat unes setmanes fosques, tristes, tres mesos teixits de somnis i esperances que han topat amb la més brutal realitat, amb violència i una boira cínica que ho contamina tot. Esperem que, a partir de demà, el dia es comenci a allargar i acabi per regnar la llum vencent la tenebra del passat i de l’odi. A pas de puça, a pas de pardal.

Etiquetes