OPINIÓ

Son Banya, un repte per a la ciutat de Palma del segle XXI

El poblat de Son Riera, conegut popularment per Son Banya, és un equipament municipal. Encara que a molta de gent li cridi l’atenció, sí, és un poblat de titularitat municipal i mantingut amb fons provinents dels imposts dels ciutadans de Palma. Després de 38 anys de la seva creació ha esdevingut un lloc insalubre, un lloc que no reuneix les mínimes condicions higièniques i socials per poder viure-hi.

Però la realitat és que després de diferents plans, programes i projectes de desallotjament, Son Banya segueix en peu. Però a una ciutat com Palma del segle XXI, la Palma del turisme, la Palma europea, del Palau de Congressos, la ciutat que vol ésser un model de cohesió social, una ciutat de les oportunitats, no té sentit l’existència d’un gueto com és el poblat de Son Riera - Son Banya, allà on viu un col·lectiu de famílies segregades de la resta de la ciutat.
Al poblat de Son Riera - Son Banya avui en dia hi viuen gairebé 200 menors, menors que estan condemnats a l’exclusió social pel fet d’haver nascut i crescut en aquest indret, condemnats per les seves condicions de vida precàries, condemnats per conviure amb un estil de vida capgirat, condemnats per compartir unes experiències vitals que trontollen amb allò que tots imaginem per un desenvolupament saludable d’un infant.

Les dades d’escolarització i formació són demolidores, L’absentisme escolar dels infants de primària supera el 50%; només els mesos de l’inici de curs l’assistència a classe supera el 65%. El 98% de la població major de 16 anys de Son Banya no té estudis o és analfabeta. Només aquestes dades ens donen una idea de la dimensió del poblat com a màquina d’exclusió social.

L’estratègia és clara: “empoderar-se per tal d’exercir els seus drets i deures i, alhora, rompre el seu aïllament i la seva situació social”, tal com manifesta EAPN en termes generals.

En el poblat avui viuen desenes de famílies vulnerables que demanen i mereixen una alternativa digna a la seva situació, i amb aquest objectiu els equips d’inclusió social treballen per acompanyar-les en el seu itinerari cap a una vida normalitzada, amb tots els reptes i dificultats que això comporta.

La ciutat de Palma avui en dia dedica només al manteniment del poblat 800.000€ anuals, 8 milions d’euros en 10 anys. Amb aquesta quantitat es podrien adquirir 80 habitatges per a famílies vulnerables. Per valorar la dimensió d’aquesta despesa n’hi ha prou de comparar-la amb la partida prevista de 700.000€ destinats a subvencionar el conjunt de projectes socials del tercer sector que implementen a les barriades de Palma.

L’Ajuntament de Palma ha estat capaç d’arribar a un acord polític per desplegar un Pla de desallotjament i reallotjament de les famílies vulnerables del poblat, i això ho valorem com a peça clau d’aquest procés, igual que la col·laboració d’altres administracions com l’IBAVI i la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació, de la mateixa manera que necessitem que els acords arribin al tercer sector i al conjunt de la societat.

Són diferents els interrogants que se’ns plantegen cada vegada que s’ha d’explicar el perquè de l’erradicació del poblat, on es traslladaran els ionquis, on aniran les famílies reallotjades, com trobaran feina, qui els llogarà un habitatge..., preguntes difícils de contestar, però que únicament en trobarem resposta si ens hi posem, però a les quals mai, mai trobarem solució si esperem que arribin soles. Mentrestant 193 infants tenen dret a una oportunitat i desenes de famílies esperen una solució.

Etiquetes