OPINIÓ
Opinió 05/12/2018

Spanish Bombs

i
àlex Volney
3 min

A Andalusia... i poques hores abans d'acabar el diumenge, el primer d'un desembre en què les muntanyes i comellars s'omplen de bolets, no arriba el fred i les pluges més que generoses han suposat, a molts indrets, un problema gravíssim. Però, realment, on és la notícia per a tots aquells que s'han dedicat tant de temps a apagar els focs amb benzina? Qui sap jugar-hi bé coneix que colgar els calius sota la cendra molts cops és convenient. Un gran i perillós revolucionari, Manuel Azaña, ja ho insinuà en la desfeta “no es pot donar llibertat als lliberticides”, òbviament parlant de democràcia. Salvant totes les distàncies, l'exiliat President Puigdemont no anava gens errat convocant eleccions, el fatídic dia dels 'xatejos', llàstima que pesaren més tots aquells que segueixen movent el pèndol del 'macarra' al possibilista. En quatre paraules, el llenguatge rufianesc no funciona i la seva interminable 'performance' no casa amb alguns dels ideals que representa. És fàcil dir Judes i seguir cobrant del Congrés? Al seu llibre, Carles Puigdemont flirteja amb l'anarquisme des d'una òptica més bé demòcrata cristiana i liberal, en el bon sentit. Puigdemont coneix bé la dita de Durruti: “Al feixisme no se li discuteix, se'l destrueix”! “No debades a Catalunya Nord, a la resistència, s'aplegaren braç amb braç, llibertaris, socialistes, catòlics, comunistes, liberals... per fer possible la coça al cul final al nazisme, obrint pas a l'arribada dels aliats. Sense l'esforç de molts espanyols i catalans, Europa no s'hauria alliberat de la manera que ho feu d'un jou que oprimia globalment el vell continent. Avui, que Portugal n'estigui exempt pot ser, i ens ho recorden sovint, que el component principal en sigui la immigració. Tot ben lluny d'acostar-nos a la realitat. La mateixa patronal d'extrema dreta trafica amb persones al seu mercadet laboral per després assenyalar-les amb el dit. Un altre conte per no dormir. Per altra banda, i els indicadors així ho expressen, votants d'esquerra esdevenen votants d'extrema dreta efectuant un canvi de verd en blau en poc temps. Podria ser que l'esquerra ha abandonat la seguretat o el laïcisme i ha defensat posicions hipòcrites davant el vel o altres humiliacions cap a les dones, com a cosa ben normal. Fins i tot, Le Pen ha sabut entendre aquesta qüestió i davant l'abandonament dels antifeixistes s'ha posicionat en el lloc més còmode. Amb tot aquest panorama de fons encara hi ha qui es fa el sorprès i el reivindicatiu. Iglesias convoca un bloc antifeixista! A aquest senyor potser li convendria més deixar obrir portes i finestres a l'Errejonisme. Deixar 'Juego de Tronos' i recuperar Ken Loach en la seva versió d´'Homenatge a Catalunya'. O potser Pablo Iglesias té algun parent a Sineu per allò de, i em permetin el joc fàcil, veure el gep dels altres i no veure's el seu. Per tota aquesta ineptitud l'única rellevància s'esdevé en ser el primer cop que els ultres entren a les institucions sense un cop d'estat, votant.

Spanish Bombs... on és la notícia…? Si no és que comença una vaga de fam que no sabem pas cap a on porta a les persones que l'han engegada i que tothom que es consideri demòcrata veurà que l'únic que ens mostra ben clar -aquesta perillosa decisió- en les circumstàncies on es troba la política actual a l'estat espanyol, és la infàmia repetida, amb una altra intensitat òbviament, és la venjança més barroera, economitzant els vots tot allargant una situació on al final no perillen només les vides d'uns polítics que són demòcrates i no han mort ningú, perilla una pau social que els lliberticides volen trencada i aquest capítol ja l'hem vist i ja l'hem viscut. L'ADN en la seva memòria.

stats