'Starman'

Dilluns a la tarda, no sé per què, vaig posar-me un parell de vegades una gran cançó del David Bowie, 'Starman': "Hi ha un home de les estrelles, esperant-se al cel / li agradaria venir a trobar-nos…". No sé si era una premonició: dimarts, el coet Falcon Heavy, d’SpaceX, va aconseguir col·locar en òrbita elíptica, entre la Terra i Mart, el Tesla Roadster de l’amo de la fàbrica, Elon Musk. El condueix un nino vestit d’astronauta, i pels altaveus (que no se senten, perquè el so no es transmet per l’espai buit) s’hi emet en bucle la cançó. Es preveu que estigui donant voltes per allà dalt durant els pròxims deu mil anys. Musk, que es veu molt còmode en el seu paper de geni megalòman, s’ha entestat en posar homes al planeta vermell, i l’enlairament del Falcon és una etapa més d’aquest viatge apassionant. Com que la cursa espacial estava una mica aturadeta, aquestes notícies engresquen. I més encara quan veus que la ciència no està renyida ni amb la música ni amb la literatura (a la maleta del cotxe hi ha la trilogia de la Fundació d’Isaac Asimov). Ni amb l’humor. La plataforma flotant que havia de servir per a la recuperació del coet central (que, ai, va fallar!) té pintada al centre una diana amb la inscripció "segueixi les instruccions". I al taulell del cotxe orbital del senyor Musk hi diu "'don’t panic'". Doncs això. Mai por. Ens veiem a Mart qualsevol dia.