Talc Show

Queden lluny els temps èpics de la Penyeta, cal Morritxol i el King's Club, que donaven servei a la comarca i part de l'estranger, sobretot a la (pretesament puritana) illa andorrana. Ara tot sembla més subtil, més clandestí, més subproducte de la crisi

Abans d'ahir, els Mossos d'Esquadra van difondre la notícia que havien desarticulat a la Seu un grup criminal que combinava –a la manera del biatló– tràfic d'estupefaents (és a dir, cocaïna) i l'exercici de la prostitució. Sí, ja sabem que d'un temps ençà la ciutat d'Urgell ha experimentat un creixement considerable de les cases de barrets, segons es pot deduir de la consulta d'anuncis en premsa. Queden lluny els temps èpics de la Penyeta, cal Morritxol i el King's Club, que donaven servei a la comarca i part de l'estranger, sobretot a la (pretesament puritana) illa andorrana. Ara tot sembla més subtil, més clandestí, més subproducte de la crisi.

Bé, es veu que els Mossos van irrompre en la seu social, i, com és lògic, van arramassar tot el material probatori, el van distribuir damunt d'una taula, en van fer una fotografia i el van publicar. Aquesta mena de bodegons policials són fascinants. En primer terme, els diners: una escampada de bitllets, fins i tot de cinc-cents (!!). Bosses amb herba i pastilles i bossetes amb coca. Una estesa de telèfons, tablets i portàtils. I les armes, ui, les armes: una escopeta de caçar conills i un fusell. Una pistola d'aire comprimit. Tot amb la seva corresponent munició. I un parell de catanes japoneses estil Kill Bill, probablement manufacturades a Toledo o a Albacete, però que, intimidar, intimiden.

Però el millor és un pot de talc, marca Ausonia, idèntic al que tenim o hem tingut tots a les nostres cambres de bany. De primer vaig pensar que formava part de l'aixovar de les treballadores del local, per apaivagar escaldadures i irritacions de la pell. Ara que hi penso, imagino que el feien servir per tallar la coca. Fascinant, tot plegat.