Tancar per obrir
Aquest cap de setmana celebrem, un cop més, un dia Vivand, una altra bona oportunitat per mostrar el que som capaços de fer a Andorra
L’obertura de les carreteres, a principis del segle passat, va suposar per a Andorra l’inici de la penetració d’una massa important de turistes. I, paradoxalment, és el tancament al trànsit rodat d’una de les avingudes més importants d’Andorra el que ha permès la dinamització d’aquesta zona i com a conseqüència, de tot el país. Això és una mostra que de vegades cal tancar per poder obrir.
En aquest cas, tancar l’avinguda Carlemany no va ser una decisió fàcil, de ben segur. Calia la implicació i el consens de tots els sectors, i no es va tenir. Canvis de circulació, d’hàbits, de mentalitat, de noms...
Tancar etapes es converteix en imprescindible quan el present no avança. L'estancament sovint es produeix per aferrar-se a un passat que encara segueix latent. Tancar portes és com netejar un armari ple de roba que ja no ens posarem ni li donarem cap ús. Si aquesta roba ja no serveix i l'acumulem, arribarà un moment en el qual l'armari quedarà tan ple de peces inservibles, que no hi haurà espai per a les noves que sí ens aportaran coses positives.
Aquest cap de setmana celebrem, un cop més, un dia Vivand, amb una obertura de botigues nocturna, un munt d’activitats per a tots els públics i una inversió important en comunicació i execució. Una altra bona oportunitat per mostrar el que som capaços de fer a Andorra. Serveixi el precedent de les altres vegades que s’ha organitzat un esdeveniment d’aquest caire, i que ha estat un èxit. Ara bé, recordem que les tendències evolucionen, i cop passades analitzem els errors i els encerts. Només així sabrem veure les oportunitats. Però fem-ho a temps, d’una manera saludable i, si cal, tanquem el cicle amb acceptació, per obrir-ne un de nou.
Analitzem el metafòric armari d’Andorra per veure què és el que ja no hi cap i, si cal, buidem-lo. Però no llencem totes les peces de cop. Pensem en el que no ha funcionat, busquem noves peces, combinacions, colors, aires, complements, sense perdre de vista el nostre estil. No imitem el que no som. Només d’aquesta manera podrem tancar l’etapa de la millor manera possible i continuar cap endavant, perquè en tot nou camí hi ha coses bones per descobrir, fins i tot millors que les que s’han quedat enrere.
