Tapar forats

La grossa de Cap d’Any i la loteria encarnen, amb la mística dels números, el cop de fortuna, l’accés a la riquesa immediata

Hi ha indicis que ja estem al futur: els esports virtuals tenen quasi més audiència que els tradicionals, la majoria de les parelles es coneixen per Tinder, Puigdemont apareix als mítings per les eleccions d’aquest dijous com si fos un espectre o un holograma, i fins i tot a Àrabia Saudita han legalitzat els cinemes. Però hi ha coses que perduren, com la loteria o la grossa de Cap d’Any. Encarnen com cap altre fenomen el cop de fortuna. D’accés a la riquesa immediata. Ofereixen, com altres jocs d’atzar, la mística dels números amb el 155 inclòs tot i que, en el cas de la loteria espanyola, tenim 1 entre 100.000 (0,001%) possibilitats de ser agraciats amb el primer premi i només un 5,3% que guanyem alguna cosa per petita que sigui.

Encara que amb la sort que tinc és difícil que em toqui alguna altra cosa que no sigui pagar els dècims o les participacions. No em creuo amb cap veí el matí que surto de casa ben endiumenjat per anar a un casament però aquella nit que vaig baixar amb pijama per tirar la brossa hi havia un grup que estava xerrant al portal. I un no és, precisament, Jared Leto que pot anar a la cerimònia dels Oscar vestit de flamenc. No seré com ell però si fos agraciat amb algun pessic ja no necessitaria un doble per les escenes de matinar.

Sóc més optimista que Winnie The Pooh amb una sobredosi de glucosa i penso en espelmes de colors, potes de conill, els anul·ladors d’energies negatives, en conjurs, en els 150 trucs de la màgia Borrás, en les fades, els follets, en les creus de Caravaca i en el polsim de menairó del Poblet de Nadal d’Andorra la Vella. M’agradaria que em toqués la loteria o la grossa només perquè, quan un periodista banyat en cava i amb una perruca comprada en un basar xinès em preguntés què faria amb tants diners, poder-li contestar allò de "tapar forats", una de les grans frases que mai he pogut dir, junt amb "segueixi aquell taxi" i "jo no m’engreixo mengi el que mengi". Si és que al final la meva gran sort seria que em canviés el metabolisme.