OPINIÓ

Tauler de revistes

No fa gaire, Jordi Amat inaugurava una polèmica, al meu entendre tan insulsa com eixorca, sobre si la revista 'Destino' havia aportat més al catalanisme que no pas 'Serra d’Or'. El setmanari en castellà que s’edità entre la Guerra i la Transició arribava a un públic ampli a què, evidentment, la revista en català fundada el 1959 pels monjos de Montserrat no podia accedir-hi. Complien funcions distintes. Prohibit taxativament l’idioma arran de la victòria feixista, 'Serra d’Or' marca la fita de la primera publicació consolidada en la nostra llengua durant la dictadura franquista.

Però el règim, al mateix temps que toleraria l’edició de 'Serra d’Or', impediria l’aparició d’un diari en català a la dècada dels seixanta. Radiografia clavada del país, mentre això succeïa a Catalunya, a les Illes, 'Lluc' hauria d’esperar al 1968 per prosseguir exclusivament en català la tasca bilingüe que havia duit a terme 'Lluch', mentre que a València 'Saó' es veié obligada a l’arribada de la democràcia per sortir a la llum el 1976. No ens ha de passar per malla que, sense la visibilitat dels periòdics, publicacions com 'Destino', 'Serra d’Or' i 'Lluc' posseïen un marge molt més ampli de maniobra, accentuat en el cas de les emparades per l’Església, que són gairebé les úniques del període que s’autoritzen en el nostre idioma.

Però quin és el rol que ocupen avui dia els magazins a la nostra societat coetània? He titulat aquest article amb el nom d’una secció que encetava la revista 'Lluc' en temps que Damià Pons n’era el director. Quan després el nom de Nadal Suau i el meu comparegueren a la manxeta, aquella plana de síntesi d’altres capçaleres en català la férem desaparèixer per raons que ara no venen al cas; però per treure endavant 'Lluc', òbviament, ens havíem d’interessar per la manera com s’organitzaven i maquetaven altres publicacions com ara 'L’Avenç', 'Llegir' o 'El contemporani', per esmentar les tres primeres que se m’acuden. Moltes jo les obria per primera vegada per tal com la nostra generació ja no pertanyia al món de les revistes.

Avui dia, sortosament, vivim en una època políticament molt millor que l’anterior, però els diaris s’han sabut adaptar i les revistes ‒almanco aquesta mena de revistes de què conversam avui aquí‒ han perdut clarament pistonada. Els primers els ensopegues a cada cafè ‒prou sol·licitats, sobretot a primera hora‒ i pots adquirir-los fins i tot als semàfors. En canvi, les revistes es venen, en tot cas, en certes llibreries i un temps també les veies ‒ara ja no‒ a les sales de professors.

I després hi ha un altre factor com és la irrupció d’internet. Una vegada un director de diari em mostrà la plantilla de la redacció i em comentà que la meitat dels treballadors encara feia feina amb paper mentre que la resta ja basculava cap al món del digital. Els diaris, que un temps deien que l’endemà només servien per embolicar el peix les placeres, quan surten sempre t’informen d’'El món d’ahir', per dir-ho amb un títol d’Stefan Zweig. Sempre ho han fet, és clar, amb la diferència que ara amb un clic tens la notícia instantàniament al teu mòbil i no cal que esperis un dia perquè el diari te la conti. Han fet bé de reinventar-se!

Internet compta simptomàticament amb diaris digitals, com Vilaweb posem per cas. Però si cerc “revista digital” a Google la primera a la qual em remet és un “diari digital de cultura en català” com Núvol. Enlloc m’informa, tanmateix, que es tracti d’una revista, quan traspua tot l’aire de família de qualsevol de les que hem esmentat aquí. I llavors també hi ha pàgines i blogs a balquena i qualsevol es pot obrir la seva pròpia “revista” sense necessitat d’anomenar-la així, perquè les revistes digitals continuen essent les de paper. Tanmateix, a les biblioteques, descansen en la letargia, quasi sense haver travessat per l’estació intermèdia dels quioscos ‒on es fan quasi impossibles de trobar!‒, publicacions com ara 'Els Marges', 'Afers', 'L’Espill', 'Caràcters' i 'El Mirall' que ocupen també una parcel·la, fan una feina excel·lent i que convenia també que qualque dia les portàssim a col·lació.