Temporada continuada

El repte d’aconseguir una temporada alta continuada, o si més no, fer que els mesos menys atractius per als nostres visitants siguin turísticament bons, és gran

ÀLEX TERÉS
ÀLEX TERÉS

Andorra s’ha convertit durant uns dies en el centre d’atenció dels entusiastes dels esports de bicicleta de tot el món. La celebració dels mundials de BTT i Trial a Vallnord, i l'etapa reina de 'La Vuelta a España' han estat la concentració més gran de corredors i aficionats al ciclisme que ha viscut mai el país.

Escolto un periodista de la Sexta que, aprofitant l’avinentesa, explica que Andorra és l’únic lloc del món amb dues temporades altes: l’hivern, i l’agost. M’agradaria pensar que fa curt. Nombrosos empresaris dels sectors turístic i del comerç asseguren que iniciatives com les del ciclisme fan créixer els visitants. Sí. Però encara queda força feina per fer. No totes les parròquies se’n beneficien de la mateixa manera i no tots els hotelers i botiguers en fan el mateix balanç.

El repte d’aconseguir una temporada alta continuada, o si més no, fer que els mesos menys atractius per als nostres visitants siguin turísticament bons, és gran. Fa anys que s’hi treballa i a poc a poc es recullen fruits. D’acord que cada oferta té el seu públic i que cada públic és diferent. D’acord que mai plou a gust de tots. Per això segons quins tòpics hauríem de començar a eradicar-los: ‘que si ve més gent però gasta menys’; ‘que si vénen més visitants però no es queden a dormir'; ‘que si hi ha més cotxes amb matrícula de baix però pels carrers pocs vianants amb bosses’...

Sostenir cada dia les puntes en les quals posar el cartell de ‘complet’ és un objectiu desitjable però evidentment quimèric. Fer que periòdicament –més enllà de la temporada d’esquí- el país estigui turísticament viu és un repte assolit, però no val a relaxar-se. Als qui els correspongui, caldrà que segueixin movent els dits fins que l’aire que passa per la flauta faci la música que agradi a tots.