Tempos

No dubto que tot està perfectament reglamentat i es regeix per una certa lògica política i administrativa. Però vivim en un món en què la gent va en cotxe i no en diligència ni 'espardenyant'

Diumenge passat, els grecs van votar el seu parlament. Al vespre ja se sabien els resultats. Sí, va guanyar el senyor Alexis Tsipiras. L’endemà, dilluns, el líder de SYRIZA va fer les negociacions necessàries amb el senyor Panos Kamenos, d’ANEL, per aconseguir una majoria parlamentària estable. Dimarts, consultes. I dimecres —ahir— els deu ministres del seu govern prenien possessió dels seus càrrecs. Tres dies. N’hi ha que divendres ja es reuniran amb els seus homòlegs europeus.

Comparem-ho amb el que va passar aquí durant el procés electoral del 2011 (i amb el que, sens dubte, passarà ben aviat). Les eleccions van tenir lloc el 3 d’abril, diumenge. El Consell General es va constituir el dia 28 d’abril. I el senyor Toni Martí, en qualitat de cap de Govern, va prendre possessió el dia 11 de maig. La majoria dels ministres ho van fer dos dies més tard, el 13. Gairebé un mes i mig entre les eleccions i la posada en marxa de l’Executiu

No dubto que tot està perfectament reglamentat i es regeix per una certa lògica política i administrativa. Però vivim en un món en què la gent va en cotxe i no en diligència ni 'espardenyant', on la gent es comunica instantàniament pels procediments més diversos, sense necessitat d’enviar ni coloms missatgers ni correus postals. En un món en què sovint cal prendre decisions ràpides, ens ho podem permetre? No estaria bé posar-hi una mica d’ànsia, en el procediment? No es tractaria de córrer, sinó simplement de no encantar-s’hi. Ep, em sembla.