Ja tindrem temps de dir que teníem raó, que el PP s’ha mogut com una banda dedicada a assegurar-se el poder i que aquest, que és molt escapívol, només es garanteix a força de doblers i d’extorsions, o d’ambdues coses alhora quan la primera no s’aconsegueix amb quantitat suficient per via legal. També en tindrem per recordar que José María Rodríguez sempre va ser al capdamunt de l’organització precisament perquè era el que millor manejava, amb metòdica precisió, les dues variables. Eficient en l’objectiu que el convertí en imprescindible i, per tant, poderós. Si els jutges arriben al bessó del que tenen entre mans, i no es queden en els múltiples casos sense extreure’n el mínim comú denominador (que és possible, perquè cal recordar que estan repartits per diferents jutjats i territoris), ens sobrarà temps per publicar el llistat dels que ens insultaren quan ho advertírem. Avui, a l’espera d’aclarir si som un país o una païssa, papers a la mà podem assegurar que a Can Rivera no en faran línia vermella, que una petitesa com aquesta no impedirà a Ciutadans mantenir la seva lluita contra la corrupció intacta per desús. En poques setmanes ens volen convèncer que no volien penetrar-la, que el seu objectiu és platònic perquè esdevingueren eixorcs quan caigueren del desbocat cavall de la nova Espanya. I qui ha muntat aquest animal mitològic ja no pot aspirar a res més. La resta sempre semblaran someres polsoses i mules coixes, domèstics animals incapaços d’anar més enllà dels solcs argilosos de la terra. Beneïts ells, que un dia hi colcaren i sempre ens ho podran contar amb la conseqüent i lògica bravegera, a nosaltres, que som mortals i també ens toca estirar el carro.
