Massa motius per a un canvi que s’ha de prendre seriosament

Cada setmana l’actualitat ens ofereix nombrosos motius i d’importància més que suficient per recordar la imperiosa necessitat de dissenyar un pla transversal i exhaustiu per a un canvi de model social i econòmic a les Illes Balears. Aquests dies passats ha estat el temporal Glòria i les seves conseqüències per al territori i els qui l’habiten, però no només això. Entre els temes que tractam en aquest setmanari, s’hi sumen altres motius que acaben de definir la urgència d’afrontar la transformació.

En aquest sentit, podem subratllar que a les Illes el 92% dels residus que van al dipòsit de rebuig es podrien reciclar i no es fa, o que enguany -segons la normativa europea- s’haurien de reciclar el 50% dels residus, però a les Balears per ara només en reciclam un 20%. Podem recordar que el canvi climàtic durà un augment del nivell de la mar d’aproximadament un metre d’aquí a no més d’un segle, i amb el temporal d’aquests dies ja se n’han pogut comprovar les conseqüències devastadores per a les nostres costes. Podem destacar la imatge colpidora dels prestatges buits de productes frescos que hem vist aquests dies passats als principals supermercats. No ens hem d’enganyar, si bé aquest desabastiment puntual ha estat un dels efectes del pas del Glòria, el problema va molt més enllà i apunta directament a la greu dependència alimentària que tenim de l’exterior. I apunta, és clar, a l’abandonament de l’agricultura i la ramaderia locals, un sector primari que, també, és essencial per a la sostenibilitat mediambiental. No és, en tot cas, l’única dependència. Molts de pics hem recordat la dependència energètica, com també l’endarreriment que tenim en la producció i el consum d’energies netes. Podríem continuar en aquest sentit quasi indefinidament, tot insistint en l’excés de vehicles que hi ha a les carreteres, un urbanisme que no fa més que créixer i tots els excessos per culpa de l’entrega al turisme.

Són massa nombrosos els motius perquè des de la política i com a societat ens prenguem seriosament la necessitat urgent d’un canvi. Des de les institucions públiques s’han de planificar els riscos, però també s’han de posar les mesures per a la transformació del model i per a la conscienciació de la societat que l’ha d’acompanyar i fer-lo possible. Parlam de plans urbanístics restrictius, d’incentivació de l’agricultura, de mesures per fer minvar els efectes del canvi climàtic i, entre d’altres i sobretot, parlam de no apostar-ho gairebé tot a la carta del turisme que, lluny d’aturar els estralls que ja són visibles, contribueix a incrementar-los.