Opinió 28/07/2015

Tocar el crostó

Als bufets dels esmorzars als hotels i als restaurants molt poca gent aprecia aquesta part del pa

i
Bru Noya
2 min

Podrien parlar de les injustícies terrestres, del cicle reproductor de les foques o sobre què hi ha més enllà de les estrelles però per als clients del bufet de l’esmorzar de l’hotel el tema de conversa cada matí sóc jo. No és que faci cara de monstre dels Goonies pintat per Picasso o que sigui el líder suprem d’alguna tribu urbana estil 'bobos', 'hipsters', 'muppies', 'coolturetes' o 'lumbersexuals'.

Els sorprèn que agafi un parell de crostons de pa. De fet n’hi ha moltíssims perquè ningú els deu voler. I per tant a mi m’encanten i hi mantinc una relació idíl·lica a nivell de mur de Pinterest. He intentat fer una foto de la safata del pa plena de crostons però m’ha quedat com si estigués dins de les Coves d’Altamira durant un terratrèmol. Potser és l’efecte de saber, gràcies a un dels clients de l’hotel, que crostó en castellà es diu ‘corrusco’. Ara entenc perquè em costa tant parlar en aquella llengua.

Al centre d’Andorra la Vella tenim un bon restaurant que es diu 'El crostó', i quan vaig anar a visitar el museu Dalí de Figueres vaig llegir en un tríptic que hi ha 1.200 pans de crostons que guarneixen la Torre Galatea. Si vaig a dinar o a sopar fora de casa i m’ofereixen pa sempre demano el crostó. I si no en tenen em quedo com Immortan Joe quan Imperator Furiosa li arrenca la respiració assistida a la darrera pel·lícula de 'Mad Max'. I m’entren ganes de tocar-li el crostó al cambrer.

Aquí no m’hi atreveixo perquè és un restaurant de Màlaga i en castellà, i prèvia consulta al diccionari que porto sempre que vaig a l’Estat espanyol, hauria de fer una cosa tan horrorosa com 'zurrar la badana'.

stats