La derrota del Mallorca al camp de Los Pajaritos just servirà perquè les alarmes encara facin més renou i per intentar posar fil a l’agulla perquè el club continuï competint a la Segona Divisió A. El que acabam de dir, "competir", és el que no ha fet l’equip a Sòria ni a la majoria de camps. El Numància, un altre grup de jugadors que tampoc no aspira a gran cosa, simplement ha mostrat un poc més d'interès que el Mallorca i s'ha quedat els tres punts. Una frase que diem i repetim moltes vegades: qualsevol equip sempre és millor que el mallorquí. A més, el 3 a 1 darrer el podem considerar un resultat curt, vist l’esdevenir del joc. Els locals han tengut un bon grapat de situacions perilloses que han ridiculitzat l’equip de Javier Olaizola. No sabem si l’entrenador basc passarà bones festes, però podrà carregar-se de paciència i forces per treure l’equip del profund solc en què s’ha enfangat. El Mallorca no juga a res. Ja no sabem trobar una altra sentència que defineixi l’actitud que mantenen i l’etapa en què es troben aquests homes. Jugar pitjor que com ho han fet a Sòria és molt difícil: l’equip no ha tengut cap possibilitat perquè, entre altres coses, ni s’ha acostat a l’àrea rival. El gol, marcat en un clamorós fora de joc de quatre jugadors, no ha servit per res, ni tan sols per esperonar l’equip, que continua perdut i desbocat en totes les seves línies. El canvi tàctic proposat per Olaizola, amb un 4-4-2 claríssim, tampoc no ha donat resultat. A aquest quadre vergonyós encara hi hem d’afegir l’autoexpulsió de Brandon en el descans, que ha deixat l’equip amb 10 jugadors per afrontar tota la segona part. Per a qualsevol mallorquinista, per als que encara queden, aquest panorama deu ser un malson. L’equip és en zona de descens, una posició que s’ha guanyat a pols i oferint un espectacle totalment frustrant. Aquesta realitat no deu fer gens content el propietari del club, Robert Sarver, que era al camp. Mai com enguany no havia semblat tan urgent treure el talonari per reforçar l’equip durant el mercat d’hivern. Ara bé, diuen que no hi ha ni un euro.
