Amb 10 mesos de gestació, hom pot esperar una balena, un bístia grossa, com a mínim. El Govern, en aquest temps, ha parit un ratolí, aspre al tacte. Però, per experiència, sabem que allò important és com creix i en què es converteix. La publicació d'uns llistats primaris, gens elaborats i voluntàriament imprecisos, amb les petites despeses produïdes a les conselleries i els regals rebuts, és la gènesi del que hauria de ser un procediment complet i desacomplexat de transparència administrativa. No s'ho paga mirar cap enrere i retreure el temps perdut, les passes equivocades i la magror del que ahir presentaren. Millor incidir en el fet que només és una primera passa de les moltes que, amb avidesa, esperam els ciutadans. No ens mou un desig morbós de curiositat malsana, sinó la creença que la transparència és la força que alimenta un canvi de paradigma, en el qual els servidors públics són conscients, en tot moment, que ho són, de servidors i públics. Potser en aquest país no manquen lleis per perseguir la principal disfunció del sistema polític, que és la corrupció endèmica. Només calen mecanismes de transparència i, a més, que es facin habituals, normals. El que ha inaugurat el Govern aquest dilluns no abasta, tan sols, la totalitat de la legislatura, no especifica qui, on i per què s'han fet les despeses, i la seva presentació oblida que som en l'era de la imatge, però és una bona passa, sempre que n'hi hagi més i millors.
