Transversal

Democràcia, transversalitat, pluralitat, consens, interès general, formen un eix màgic i virtuós que hauria d’inspirar les relacions entre governants i governats en el futur

Ja fa un temps que la paraula 'transversal' s’ha incorporat al nostre llenguatge quotidià i de fet l’usen habitualment per a descriure aquell posicionament ideològic que no s’alinea políticament, que se situa fora de l’eix dreta-centre-esquerra per orientar-se vers una postura eclèctica, neutral, aglutinadora d’un interès general on hi tenen acollida totes aquells plantejaments d’un clar interès general.

Diuen els més crítics respecte a aquest 'transversalisme' apolític, que acostumen a alinear-s’hi aquells grups que pretenen aprofitar el descontent d’una part de la població per recollir uns vots que no troben un grup polític amb el que se sentin confortables i ben representats. De fet, no estaria gens malament que l’habitual vot en blanc, o nul, o tot aquell 'no vot' de l'abstencionisme, es pogués transformar en un vot a un grup 'transversal' que realment recollís el sentir majoritari de tota aquella gent que preferiria poder triar entre les millors propostes d’uns i altres a partir d’un posicionament molt més proper a l'interès general o al sentiment majoritari de la població.

Transcendint, però, des de la utopia política al pragmatisme social, el 'transversalisme' és molt més útil posant-lo al servei de la població a través de les múltiples opcions que avui veiem aplicades al nostre dia a dia en la interacció entre ciutadans i institucions, entre el sector privat i el públic.

Encara recordo els treballs preparatoris d’aquella encomiable iniciativa que es va plasmar en l’estudi nomenat 'Andorra té futur', els quals justament buscàvem recollir el sentiment majoritari dels diferents grups socials d’Andorra per consensuar una postura que ens fes replantejar un model de país que en aquella època (2010) estava sumit en una profunda crisi i que necessitava una reacció, un 'reset', un nou plantejament que ens assegurés la prosperitat futura. Indubtablement, va ser un treball absolutament transversal i en pro de l'interès general, probablement la més transversal de totes les iniciatives esdevingudes a la història recent del nostre país. Avui encara estic convençut que si un partit polític revisés dit estudi i fonamentés el seu programa electoral en el mateix estudi, ben bé podria recollir el vot majoritari d’una població que justament aspira a consolidar-se econòmicament i social més enllà de si s’aplica una política de dretes, centre, esquerres i totes les variants intermèdies.

Va ser en aquell context on la paraula 'transversal' va ingressar en el meu vocabulari i ho va fer per quedar-s’hi i consolidar-s’hi fins a convertir-me en l’eix central de la meva ideologia. Sí amics, em considero 'transversal' i ho soc perquè crec que s’ha d’escoltar a tothom que tingui una bona idea, útil a la causa que cerca el millor per la nostra ciutadania i pel nostre país. Una bona iniciativa és massa valuosa per a sacrificar-la pel simple fet de no estar en l’ideari d’un determinat grup polític.

Estem justament ara un període preelectoral on hi ha una activitat frenètica dels diferents col·lectius, grups, sensibilitats, partits, per organitzar candidatures i plantejar estratègies i al final de tot aquest procés n’esdevindrà una nova configuració del mapa parlamentari. Doncs bé, un cop coneguda la voluntat dels que tenen dret a vot i elegits els seus representants, és quan entrarà en joc el 'transversalisme' entès com jo l’entenc, doncs justament és aleshores quan els interlocutors públics tindran l’oportunitat d’obrir-se al diàleg amb els diferents grups socials del país, quants més millor, tots si pot ser, establint diferents fòrums de debat públic-privat que elevin el “transversalisme” a la màxima dimensió de la Democràcia amb “D” majúscula que vinc defensant des de fa temps ( https://www.ara.ad/opinio/Projecte_0_2100990027.html).

En tenim exemples diversos però, com sabeu, en conec un de molt a prop doncs els darrers anys he participat de l'il·lusionant projecte per renovar la Marca Andorra. En aquest context, la Taula públic-privada de la Marca Andorra ha unit Govern, comuns, partits polítics i organitzacions empresarials, però no ens enganyem, encara hem de ser més ambiciosos i més transversals. La futura institució que tuteli la Marca Andorra encara ha d’acollir més sensibilitats, les de tots aquells grups que formen part de la nostra societat, quants més millor. Només així consolidarem una metodologia de treball autènticament plural que ens ajudi a esmenar les deficiències del nostre sistema polític i electoral on hi ha una part important de la població que es queda sense opinió.

Democràcia, 'transversalitat', pluralitat, consens, interès general, formen un eix màgic i virtuós, que hauria d’inspirar les relacions entre governants i governats en el futur.