Trasllats
Amb cada trasllat, a més de la peça de la vaixella i el trosset de tu, hi perds uns quants euros
Un dia t'adones, de cop, que els dubtes metafísics que et plantejaves al final l'adolescència –"on sóc, d'on vinc, on vaig" – s'han convertit en un problema absolutament físic. Aprens la importància de viure encarat al sud, que no és el mateix un pis amb claror que un pis assolellat, ni la factura de calefacció que pagaràs en un o altre lloc. Si no l'has encertat, fas les maletes, col·loques la teva vida en caixes i et trasllades.
Inevitablement, amb cada bugada perds un llençol. Amb cada trasllat, una peça de la vaixella i un trosset de tu: els records associats a aquells metres quadrats que durant un temps van ser casa teva.
També hi guanyes alguna cosa. Sobretot l'emoció dels nous inicis.
Des que visc a Andorra m'he traslladat unes quantes vegades. Últimament no em moc d'Escaldes-Engordany. Per algun motiu és la parròquia que més em recorda Sabadell, la meva ciutat natal: puc llegir en un dels bancs que hi ha a l'entorn del Prat del Roure ben bé com feia al Parc Catalunya.
Però no tot és la llum i els sentiments. Fa uns anys, en concret des del 2009, que els preus dels lloguers estan congelats per llei, i és d'agrair. Aquesta disposició és renovada anualment per la Llei de pressupost i sembla que de cara al 2015 es mantindrà en els mateixos termes. També és cert, tal com ha dit en nombroses ocasions el Col·legi d'Agents i Gestors Immobiliaris (AGIA), que ha estat el propi mercat qui, arran de la crisi, ha frenat l'augment de preus (i fins i tot en alguns casos els ha disminuït).
El dret a l'habitatge és un dret reconegut constitucionalment, malgrat no ser considerat un d'aquells drets directament aplicables. Tot el que facin els poders públics per garantir-lo és, doncs, benvingut.
Un aspecte no tan ben resolt té a veure amb el retorn de les fiances, els avançaments per cobrir les despeses de calefacció i aigua calenta o les asseguradores, que no saps ben bé si es desentenen de les seves responsabilitats o veritablement fan el que toca. Amb cada trasllat, a més de la peça de la vaixella i el trosset de tu, hi perds uns quants euros.
M'acabo d'imprimir el text refós de la Llei d'arrendaments de finques urbanes, que mostra l'aspecte de la llei un cop se li han incorporat les modificacions successives fetes des del 1999. Si sou dels que us traslladeu sovint, us recomano la seva lectura.
