Ahir es publicava l’exemplar 356 de la col·lecció dels Quaderns Gadeso coordinats per la Fundació Gadeso d’Antoni Tarabini, sociòleg de referència a les Illes Balears. Aquests quaderns són un recull demoscòpic de la realitat socioeconòmica de les Illes Balears que tracten diferents temàtiques com els comportaments polítics, l’educació, el debat públic i ciutadà, així com diversos índexs que es van seguint de forma periòdica. De tot el treball fet durant més de dues dècades per la Fundació Gadeso cal destacar la gran varietat de temes tractats i, sobretot, la constància d’una feina que ens reflecteix com és la societat. A les Balears m’atreviria a dir que és l’única mostra demoscòpica que es publica de forma periòdica.
L’altre dia parlava amb un conegut de la manca d’interès de promoure un centre d’aquestes característiques a les Illes Balears. A l’Estat, el Centre d’Investigacions Sociològics –ara tan qüestionat– és l’encarregat de l’estudi científic de la societat a Espanya. A Catalunya, l’any 2005 van crear l’ens autònom anomenat Centre d’Estudis d’Opinió, mentre que al País Basc han apostat per dotar amb contingut un grup de recerca del Departament de Ciència Política de la UPV-EHU amb l’Euskobarómetro.
La sociologia no és només una eina per saber quin partit polític encapçala les enquestes en un moment determinat. L’estudi de la societat permet conèixer en profunditat preocupacions i anhels, percepcions del panorama social i econòmic, així com fer una radiografia completa dels ciutadans. És l’instrument que visibilitza problemàtiques. I el motiu pel qual necessitam un organisme d’aquest estil que faci les funcions del CIS és l’escassa mostra illenca que hi ha en els estudis demoscòpics de l’ens estatal. A les Balears no només vivim una realitat pluriinsular sinó que també trobam grups socials molt diferenciats pels fluxos migratoris i pel model econòmic i productiu. Això fa que quan revises a fons els estudis que fa el CIS –seguint la sèrie històrica– la mostra escollida per a Balears no sigui significativa del conjunt de la societat i, per tant, ens dibuixa un panorama que queda diluït en les tendències nacionals.
Enfortir el nostre autogovern també passa per dotar amb els instruments i les eines necessàries per afrontar els reptes que tenim davant. Conèixer els problemes i veure'n una evolució periòdica permet aplicar polítiques més efectives per a la gent. Aquí, la qüestió és si volem seguir amb una vena davant els ulls que ens impedeixi veure la realitat tal com és o si, per contra, preferim obrir els ulls i tenir una visió de tres-cents seixanta graus del que hi ha. 360 graus del que som en realitat.
